Radioteatre. Estricta vigilància 26/01/2019

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Estricta vigilància' de Jean Genet Emissió del 26 de gener de 2019. D'origen parisenc, nascut el 1910, l'obra de Jean Genet ha estat sempre marcada per la seva vida personal. Lliurat a un hospici en néixer, i amb una infància difícil, ben aviat comença a delinquir, i encadena una llarga sèrie de processos per robatori i prostitució homosexual. Passa gran part de la seva adolescència intern en presons juvenils, fins que a començaments dels anys quaranta és empresonat a 'La Santé' i condemnat a cadena perpètua. És just aleshores quan s'inicia en l'escriptura. Fruit de la seva llarga vida delinquiva i d'experiència a les presons, el 1942 escriu la seva primera obra, ''El condemnat a mort'', dedicada a un amic que havia estat condemnat a la pena capital per homicidi. Dos anys més tard, arriba ''La mare de Déu de les flors'', considerada com la seva primera novel·la i carregada d'una impronta autobiogràfica que, en endavant, serà una constant característica en tota la seva obra. El 1946, ''El miracle de la rosa'', una altra gran novel·la que converteix Genet en un referent brillant per a grans personalitats culturals de l'època com ara Sartre, Cocteau o Picassso, que arriben a demanar-ne l'indult, finalment denegat. La seva primera obra teatral és del 1947, ''Les criades'' i dos anys més tard arriba ''Estricta vigilància'', l'obra que avui posem en antena. 'El balcó'' (1956), ''Els negres'' (1951) o ''Els biombos'' (1961) són altres tres grans títols de la seva producció dramàtica impregnades pel seu caràcter autobiogràfic, i on la frontera entre el que és real i el que és fictici sovint queda força desdibuixat. ''Estricta vigilància'' és la historia de tres joves delinqüents homosexuals que conviuen empresonats en una mateixa cel·la. ''Ulls verds'' és a l'espera de la seva sentència de mort, condemnat per assassinat. Maurice és a punt de complir la seva condemna i Lefranc està empresonat per un robatori i és a pocs dies de quedar en llibertat. La sexualitat prohibida, però ben latent i alhora reprimida, és present en el dia a dia de la convivència a la cel·la. És la imatge d'una llibertat negada, opressiva i excloent; amb dosis d'humor, de desig, d'acidesa, de reflexió i fins i tot de tendresa, però amb un cert aire de violència dissimulada que al capdavall no és possible contenir. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, sota la direcció d'Ismael Majó, i amb les veus de Toni Garrich en Ulls verds, Hugo Bassiner en Maurice, Joan Salvador en Lefranc i Ismael Majó en el Vigilant. La narració és de Joan Rodón, i la realització tècnica de Joan Borràs