Radioteatre Foc Nou 05-05-2018

Foc nou d'Ignasi Iglesias En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui volem gaudir de l'obra d'un dels poetes i dramaturgs del Modernisme català, Ignasi Iglesias; amb una comèdia que du per títol ''Foc nou''. Tot i haver nascut al barri barceloní de Sant Andreu del Palomar, Ignasi Iglesias i Pujadas viu la seva infància i joventut a Lleida, on el seu pare havia estat destinat per la companyia ferroviària on treballava. Allà és on el jove Ignasi comença a interessar-se pel teatre. Funda i dirigeix la 'Societat Cervantes', una companyia d'actors aficionats amb la que el 1886 estrena la seva primera obra, ''La fuerza del orgullo'', una obra ,és d'inspiració vuitcentista que no pas modernista. A la dècada dels 90, i influït pel grup d'autors i col•laboradors de les revistes 'L'avenç' i 'Catalònia', comença a escriure textos de més pes estilístic i argumental, en els que l'autor mostra una forta influència del teatre europeu del moment, i en concret i sobretot, del dramaturg noruec Henrik Ibsen. El 1893 arriba el seu primer gran èxit, ''L'escurçó'', un drama en tres actes. ''L'argolla'', del 1894, és, però, la primera de les obres fortament marcades per aquesta influència, i on l'amor, l'incest, la passió i l'adulteri són part principal de l'argument. Aquest fet provoca que l'obra, es converteixi en tot un escàndol que fins i tot, l'obliga a abandonar novament Barcelona i tornar a Lleida durant un breu període de temps. Ja de retorn a la capital, els primers anys del nou segle són força productius, amb títols com ''El cor del poble'' (1902), ''Els vells'' (1903) i ''Les garses'' (1905), totes elles estrenades al Romea amb força èxit. Transcorreguda la primera dècada del segle, i amb l'esclat del Noucentisme entra en una crisi estètica que el manté un llarg temps sense escriure; fins que reapareix amb drames de caràcter costumista burgès d'ençà de 1919. L'obra que avui posem en antena, 'Foc nou', és una comèdia en tres actes del 1909 que posa de manifest el neguit de la Carlota, mare de tres fills i mestressa d'una casa benestant vinguda a menys. Ara que les dificultats econòmiques l'envaeixen, la Carlota comença a prendre un seguit de decisions per tal d'assegurar el futur dels seus fills i obligant-los a trencar amb tot el que fins aleshores havien disposat per obligant-los a recomençar des d'una altra perspectiva que els allunya de les comoditats i la benaurança econòmica i a afrontar un nou futur per endavant. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2009, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Dolors Trenchs en Teresa, Glòria Farrés en Carlota, Aurelio Rodriguez en Federic, Jordi Bernad en Eladi, Laura Castillo en Jovita, Ismael Majó en Nicolau, Rosa Aguado en Adriana, Margarida Fabregat en la Senyora Isabel i Joaquim Vidal en el Senyor Guillem. La narració és de Joan Rodón, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.