Radioteatre. Fulgor y muerte de Joaquin Murieta 08/10/2022

Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, més conegut pel pseudònim de Pablo Neruda, neix a la població xilena de Parral el 1904. Fill de ferroviari i orfe de mare des dels dos mesos a causa de la tuberculosi, el 1906 la família es trasllada a Temuco, on el seu pare contrau novament matrimoni amb Trinidad Candia. El 1910 ingres al Liceu d’Homes de Temuco, on, fins a 1920, hi cursa la totalitat dels seus estudis fins a sisè any d’Humanitats. La seva afició a la poesia el porta a escriure, i el 1919 obté el tercer premi en els Jocs Florals, i poc després comença a contribuir regularment a la revista literària «Selva Austral», on comença a utilitzar el pseudònim de Pablo Neruda, adoptat en homenatge al poeta txec Jan Neruda. L’entorn natural de Temuco, els seus boscos, llacs, rius i muntanyes acabaran marcant l’estil poètic de l’autor, que es reflecteix en gran part del contingut inclòs a «Crepusculario», el seu primer llibre de poemes publicat el 1923. El 1921, s’estableix a Santiago de Xile i inicia estudis de pedagogia en llengua francesa, amb la motivació, no tant a la dedicació pedagògica, sinó més aviat a la possibilitat d’aprendre francès i tenir capacitat de llegir poesia en aquesta llengua. El 1924 publica la seva obra més famosa, «Veinte poemas de amor y una canción desesperada», on es deixa entreveure una certa influència del Modernisme. El 1926 es publiquen «El habitante y su esperanza», «Anillos» i «Tentativa del hombre infinito», on es deixa entreveure un propòsit de renovació amb un estil més avantguardista adaptat als nous gustos del públic. En plena època creativa, Neruda inicia una carrera diplomàtica que el porta al consolat de països com Birmània, Sri Lanka, la Illa de Java, Singapur, Buenos Aires, Barcelona i Madrid. Gràcies a aquests múltiples viatges coneix Federico García Lorca i Rafael Alberti.El 1937, commogut per l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i l’assassinat de Lorca, es compromet amb la causa republicana, primer a Espanya i més tard a França, on el 1939encapçala el projecte per portar 2000 immigrants espanyols des de França a Xile. El 1943, Neruda torna a Xile, s’uneix al Partit Comunista de Xile i exerceix de senador de la república. Però la repressió que desencadena arran de l’arribada de Videla al poder obliguen Neruda a viure en la clandestinitat, primer al seu propi país, i més tard a Argentina i Europa. El 1970, amb el triomf republicà de Salvador Allende, Neruda és designat ambaixador a França, i dos anys més tard retorna a Xile. Durant la seva trajectòria, Neruda ha estat reconegut i guardonat en diferents ocasions, però en destaquen, sobretot, el Premi Nacional de Literatura de Xile el 1945, i el Premi Nobel de Literatura el 1971. Neruda mort la tardor de 1973 a Santiago de Xile a causa d’un càncer. Un any després, es publica la seva autobiografia, no pas exempta de polèmica, degut a algunes de les declaracions i manifestacions que inclou, sota el títol de ·Confieso que he vivido». «Fulgor y muerte de Joaquín Murieta» és una obra dramàtica escrita el 1967 que reflecteix la complexa realitat de la comunitat llatina del segle XIX als Estats Units, i està concebuda a mig camí entre obra de teatre, òpera, i cantata escènica. Compta la història de Joaquín Murieta, que arriba a California des de Valparaíso cap al 1850, en plena època de la febre de l’or. Allà Murieta es converteix en un llegendari bandoler que, alhora, encapçala la protesta per les condicions laborals extremes d’explotació pròpies de la mineria de l’època. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2005, sota la direcció de Joan Garrigó i segons l’adaptació de Joan Rodón; ambJoan Garrigó en la Voz de Pablo Neruda, Ricard Pagès és la Voz del Poeta, Joan Salvador en Joaquin Murieta; Laura Castillo en Teresa; Jordi Bernad en el Jinete; Ramon Bravo en el Indio Rosendo Juarez; Joana Palau en el Roto primero; Rosa Aguado en el Roto segundo; Joaquim Vidal en Don Vicente; Aurelio Rodriguez en el Oficinista Reyes; Albert Puig en Tresdedos; Manuel Arisó en la Voz masculina; i Margarida Fabregat, Joana Palau, Rosa Aguado, Julia Gonzalez i Dolors Trenchs són las Voces femenina. La narració és d’Ismael Majó, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.