Radioteatre La Casa De Bernarda Alba 03-06-2017

La casa de Bernarda Alba En el marc de la Temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui volem endinsar-nos en l'obra d'un dels autors cabdals i més coneguts de la literatura espanyola del segle XX, Federico García Lorca, i una de les seves creacions més conegudes i representades arreu: ''La casa de Bernarda Alba''. Lorca, nascut a Fuente Vaqueros (Granada) el 1898, és el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola i un dels cims del teatre espanyol del segle XX conjuntament amb Valle-Inclán i Buero Vallejo. Adscrit a l'anomenada Generació del 27, la seva obra es desmarca de l'elitisme d'altres autors; i, des d'un punt de vista més social i popular, sovint, utilitza el teatre per criticar la moral antiga i desfasada. Les seves obres responen a un paradigma constant; i creen un univers que s'alimenta d'obsessions (amor, desig, esterilitat,...); i que amb un estil amb varietat de formes i tonalitats mai atempta contra aquesta unitat, que té com a qüestió central la frustració. L'obra que avui posem en antena, ''La casa de Bernarda Alba'', fou escrita per Lorca el 1936, poc abans de ser executat per la seva afinitat amb el Front Popular i per la seva condició d'homosexual, després de la revolta militar de la Guerra Civil Espanyola. La situació política del país en aquells anys i la persecució de tot allò que no era afí al règim de govern tampoc van permetre la seva representació, i no fou fins el 1945, a Buenos Aires, a l'Argentina, que l'obra va poder ser estrenada. ''La casa de Bernarda Alba'', a mig camí entre la tragèdia i el drama, s'entén com la culminació d'un llarg procés evolutiu de l'autor; que va des del modernisme inicial, passant per una etapa més avantguardista, fins arribar a la plenitud; on deixa de banda el teatre més burgès amb fins lucratius i s'endinsa en un teatre més popular i marginal. Segons paraules pronunciades per Lorca poc abans de la seva mort, ''El teatre és la poesia que s'aixeca del llibre i es fa humana. I al fer-se, parla i crida, plora i es desespera. El teatre necessita que els personatges que apareguin a l'escena duguin un vestit de poesia i al mateix temps que se'ls vegin els ossos, la sang.''' , Lorca vesteix el teatre amb una nova dimensió més humana per tal de fer sentir el lector o l'espectador com un personatge més de la realitat que pretén representar. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació de Joan Carles Peris, i amb la participació de Júlia González en Bernarda, Margarida Fabregat en La Poncia, Dolors Trenchs en Maria Josefa, Rosa Aguado en Adela, Laura Castillo en Martirio, Marta Vilalta en Amelia, Sandra Veloy en Magdalena i Joana Palau en Angustias. La narració és d'Ismael Majó, el Muntatge musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs. Esperem que gaudiu de l'audició d'avui. Aquí comença ''La casa de Bernarda Alba'' de Federico García Lorca.