Radioteatre. La esposa constante (Primera part) 01/12/2018

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'La esposa constante' de William Somerset Maugham (Primera part) Emissió de l'1 de desembre de 2018. En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, assistim a la representació de ''La esposa constante'', una obra del que és un dels grans escriptors oblidats pel pas del temps, el novel·lista, dramaturg i narrador William Somerset Maugham. Gràcies a una martingala del seu pare, que treballava d'advocat a l'ambaixada francesa del Regne Unit, Maugham neix a la mateixa ambaixada britànica de Paris el 1874. D'aquesta manera, aconsegueix l'exempció automàtica del servei militar, obligatori aleshores a França, ja que, tècnicament, neix en territori britànic. La seva primera infantesa la passa a Paris, criat gairebé com a fill únic, ja que els seus germans eren força més grans que ell i no vivien al mateix domicili. Als vuit anys, però, perd la seva mare a causa de la tuberculosi, i dos anys més tard el seu pare per un càncer. En quedar orfe, els germans grans decideixen enviar-lo a viure amb un oncle al Regne Unit. Allà viu els seus anys d'estudiant intern al King's School de Canterbury; on hi passa tot un calvari, essent ridiculitzat no només pel seu mal anglès (recordem que la llengua nadiua de Maugham era el francès), sinó també per la seva baixa estatura (herència del seu pare), i una incipient tartamudesa que l'acompanyarà la resta de la seva vida. Als setze anys, amb el consentiment del seu oncle, marxa a Alemanya, on durant un any estudia literatura, filosofia i la llengua alemanya. En tornar al Regne Unit, i després d'un període d'incertesa, decideix, finalment, marxar a Londres per iniciar els estudis de Medecina. Una vegada llicenciat, d'ençà de 1892, comença a treballar com a metge cirurgià i coneix més a fons la societat londinenca i la misèria dels suburbis de la ciutat. Potser impactat per aquesta visió, decideix plasmar-la en el que és la seva primera novel·la, ''Liza of Lambeth'', publicada el 1897, que narra la història d'un adulteri en la classe obrera i les seves conseqüències. La novel·la esdevé tot un èxit de crítica i de públic, i això esperona el jove Maugham per deixar de banda la Medecina i continuar escrivint, no tan sols novel·les, sinó que prova sort també com a dramaturg. La seva primera obra teatral, ''A Man of Honour'', del 1903, esdevé un èxit notable. Però la seva consagració com a autor dramàtic li arriba amb ''Lady Frederick'' el 1907, arran de la qual la seva fama creix fins a ésser el dramaturg britànic més famós durant la dècada dels anys vint i, també, el més ben pagat. Durant la Primera Guerra Mundial, Maugham treballa com a Agent Secret al servei de la Intel·ligència Britànica, però té temps per publicar, el 1915, la que és considerada la seva millor novel·la i una de les millors de la literatura del segle XX: ''Of Human Bondage (De la servitud humana)'', una novel·la de caràcter autobiogràfic que reflecteix la lluita d'un jove orfe, amb una deformitat, que viatja cercant el sentit de la vida, coneix el món artístic i s'enamora d'una dona que l'utilitza al seu caprici. Maugham, que ja abans havia demostrat una certa inclinació homosexual, contrau matrimoni el 1917 amb Syrie Wellcome, una notable decoradora de l'època, de la que es divorcia deu anys més tard després d'una relació tempestuosa agreujada pels viatges constants de Maugham i de la seva relació amb Gerald Haxton, un jove nord-americà trenta anys més jove que ell que, d'ençà de 1928, es converteix en el seu company sentimental. Maugham estableix la seva residència a la Costa Blava francesa fins el 1940, any en que es veu obligat a fugir d'Europa als Estats Units per tal d'escapar de la persecució dels nazis. En acabar la Guerra, torna a França (ara ja sense Haxton que havia mort un any abans) per establir-se de manera definitiva fins la seva mort als 91 anys. La producció literària de Maugham està plena de referències a l'alta societat britànica i d'al·lusions a les experiències de viatge de l'autor. Amb un estil irònic i crític, la seva producció compta amb un gran nombre de títols coneguts i plens d'èxit. A banda de les ja esmentades abans, entre les seves novel·les destaquen, entre moltes d'altres, ''Mrs Craddock'' (1902), ''The Moon and Sixpence'' (la biografia del pintor Paul Gaugin, publicada el 1919), ''The Painted Veil'' (1925), ''Cakes and Ale'' (1930) , ''Strictly Personal'' (1941), o ''The Razor's Edge'' (1944); a més d'un gran nombre d'històries curtes, algunes de les quals han estat portades al cinema. Pel que fa a guions dramàtics, destaquen per exemple, ''The Land of Promise'' (1913), ''The Circle'' (1921), ''Our Matters'' (1923), ''The Letter'' (1927), o ''The Constant Wife'' (1927). ''La esposa constante'' és un drama en tres actes que va tenir una enorme difusió en el moment de la seva publicació i que ha estat traduïda a nombrosos idiomes, i representada als principals teatres de tot el món. La versió en castellà fou estrenada al Teatro Victoria de Madrid el 1952. L'argument gira al voltant de Constanza, l'esposa d'un destacat cirurgià que viu amb la sospita que el seu marit l'enganya amb la seva millor amiga. Constanza, però, manté el silenci per poder esbrinar-ne la certesa i el motiu. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2008, sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació de Joan Rodón, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Constanza, Ricard Pagès en Juan, Ramon Bravo en Bernardo Kershall, Dolors Trenchs en la Señora Culber, Margarida Fabregat en Maria Luisa, Marta Plaza en Marta, Joana Palau en Bárbara, i Francisco Domingo en Mortimer Durham. La narració és de Joan Salvador, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.