Radioteatre. La gata sobre el tejado de zinc caliente 20-07-19

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'La gata sobre el tejado de zinc caliente' de Tennessee Williams Emissió del 20 de juliol de 2019. Thomas Lanier Williams, nascut el 1911 a Columbus, població de l’estat de Mississipi, és el mitjà de tres germans d’una família benestant. El 1916, la seva família es trasllada a Saint-Louis a Missouri. Poc després, li és diagnosticada una diftèria, fet que l’obliga a fer repòs absolut. És aleshores, que la seva mare li compra una màquina d’escriure per tal que aprofiti el temps de convalescència, i l’anima a utilitzar la imaginació per escriure. El 1930, Williams ingressa a la Universitat de Missouri, on els seus companys el bategen amb el sobrenom de Tennessee, fent referència al seu fort accent del sur i el seu origen familiar. És a partir d’aquesta època que comença a escriure guions dramàtics breus que passen sense pena ni glòria (‘Beauty Is the Word’ o ‘Cairo! Shanghai! Bombay!’). El 1940, ‘Battle of Angels’ obre un cicle dramàtic dominat per la visió esquinçada i lírica de la forma de vida americana. L’èxit i la fama li arriben amb ‘El zoo de vidre’ (The glass menagerie), de 1945 i ‘Un tramvia anomenat desig’, del 1947, dos drames que responen a l’estructura recurrent del teatre de Williams, ambientat al sur dels Estats Units, en un món immòbil, tancat en el seu propi passat aristocràtic. D’ençà d’aquest moment, l’èxit va en augment, i els seus guions dramàtics adquireixen gran ressò. ‘Estiu i fum’ (1948), ‘La rosa tatuada’ (1951), ‘La gata sobre la teulada de zenc calenta’ (1955), ‘La caiguda d’Orfeu’ (1957), ‘De sobte, l’últim estiu’ (1958), o ‘La nit de la iguana’ (1961), són alguns dels seus títols de més èxit. ‘Un tramvia anomenat desig’ i ‘La gata sobre la teulada de zenc calent’ són les seves dues peces de major tirada i amb més èxit dalt dels escenaris nord-americans; ambdues guardonades amb el Premi Pullitzer i portades al cinema amb un gran repartiment artístic. En les seves obres, Williams escenifica una sèrie de problemes típicament estatunidencs (la frustració, l’alcoholisme, la poesia irrealista, la tendresa i la crueltat) que es converteixen en els puntals de les passions dels personatges de les seves obres. Com ell mateix explica en les seves memòries, les seves històries ‘’es basen fonamentalment en el sexe i en la violència; i sovint són protagonitzades per una dona vulnerable i sola, que pot suportar el seu turment mercès a un fràgil ensomni del passat i del futur. Però la il·lusió ha d'enfrontar-se amb la realitat, i llavors es produeix una violenta crisi que es desencadena davant la presència més o menys interessada de l'home ’’. ‘La gata sobre la teulada de zenc calenta’, estrenada els escenaris de Broadway el 1955 sota la direcció d’Elia Kazan, és un drama que gira al voltant d’una família benestant del sur dels Estats Units. Després de saber que el patriarca de la família té una malaltia terminal i la seva mort és imminent, Brick, un dels seus fills, es refugia en l’alcohol. Als seus problemes amb la beguda, s’hi sumen també la crisi del seu matrimoni amb Margaret (Maggie, ‘’la Gata’’); i el problema amb l’herència familiar, ja que Cooper, el seu ambiciós germà, lluita per quedar-se amb la major fortuna possible. Però Maggie no està disposada a que el seu espòs es destrueixi a sí mateix i es proposa canviar la situació. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, segons l’adaptació de Joan Carles Peris, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Margaret, Margarida Fabregat en Mamá, Júlia Gonzalez en Mae, Ramon Bravo en Brick, Lluís Barón en Papá, Ismael Majó en Cooper i Anselm Marcet en el Doctor. La narració és de Joan Rodón, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.