Radioteatre. La Pepa Maca 30/03/2024

Cecília Alonso Bozzo, nascuda a Barcelona el 1909, és descendent d’una nissaga de treballadors del teatre, filla de l’actriu Joana Bozzo i Vergés i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut, que signava com a Gastó A. Màntua i de qui Cecília n’adopta el nom de ploma. Inicia la seva activitat professional a l'entorn de la premsa, el cinema, la publicitat. Ja abans de la Guerra Civil, Màntua escriu en diferents revistes cinematogràfiques i el 1934 s’incorpora a la productora RKO Pictures i Paramount. És aleshores que estableix lligams amb el món del teatre i la ràdio, i comença a escriure diferents guions. El seu és un teatre sentimental, costumista o vuitcentista, que té una gran acollida del públic. Les seves obres de teatre i els seus guions es representen a les sessions de radioteatre de Ràdio Barcelona amb una popularitat notable entre els oients, i es converteix, així, en una autora destacada als anys quaranta i cinquanta del segle XX. La seva primera obra de teatre coneguda, «Ha passat una oreneta», del 1936, estrenada als escenaris per la companyia d’Adrià Gual, és portada a la ràdio i interpretada pel quadre d'actors de Ràdio Barcelona, amb la direcció Armand Blanch. D’ençà d’aleshores, les aportacions de Màntua a la ràdio s’intensifiquen, fins al punt que moltes de les seves obres s’estrenen abans a les ones que no pas als escenaris, o fins i tot són creades amb finalitat radiofònica exclusivament. A la postguerra, Màntua publica diverses novel·les de caire sentimental i melodramàtic, tant en català com també en castellà, amb títols com «Un álbum abierto» (1945) o «Dos cartas de amor» (1951). El 1954 arriba l’adaptació radiofònica de «La Pepa Maca», que després de ser interpretada pel quadre d’actors de Ràdio Barcelona i obtenir un gran ressò, arriba als escenaris dels teatres comercials barcelonins amb un èxit aclaparador. Els mateixos passos segueixen moltes de les seves obres posteriors, «La cinglera de la mort» (1955), «La cançó de la florista» (1958), «Princesa de Barcelona» (1959), «Maria Coral, la pessebrista» (1961), o «Història d’un mirall» (1966). A banda del teatre i la novel·la, també fa de lletrista d’alguns dels espectacles musicals del Paral·lel de Barcelona i és l’autora de dos volums dedicats a aconsellar les dones: «El libro de la mujer» (1946) i «El libro de la belleza» (1955). Màntua mor a Barcelona l’agost de 1974. «La Pepa Maca» és una adaptació teatral de la novel·la homònima escrita el 1947 per la mateixa autora. És, de llarg, la seva obra més coneguda i de la que se n'han fet incomptables muntatges amateurs per tot Catalunya. Fins i tot, Màntua és l’autora de la lletra d’una sardana del mestre Jaume Torrents que els tenors Gaietà Renom i Emili Vendrell van fer popular als anys 50. «La Pepa Maca» és un homenatge a la dona marinera catalana. L’acció es centra en un petit poble de Costa Brava a començaments de la dècada de 1950, i conta les ventures i desventures d’una dona que decideix sacrificar la seva existència lluitant contra les rèmores del passat per un amor que, inesperadament, apareix en la seva vida. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2004, segons l’adaptació de Marta Plaza, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Rosa Izquierdo en Pepa, Rosa Aguado en Agnès, Marta Plaza en Roseta, Dolors Trenchs en Cisca, Margarida Fabregat en Donya Sofia, Laura Castillo en Berta, Joan Salvador en Joaquim, Albert Puig en l’Avi Bartomeu, Joaquim Vidal en el Met, Ramon Bravo en Don Baldomero, Francisco Domingo en Don Climent i Jordi Bernad en Ramon. La narració és de Joan Rodón, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.