Radioteatre. La vida perdurable 22/01/2022

De Narcís Comadira i Moragriega, podem dir que és tot un polifacètic. Nascut a Girona el 1942, és pintor, dramaturg, poeta, guionista, crític literari, assagista, traductor, ... Després de ser seminarista a Montserrat entre 1962 i 1965, decideix estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on, més tard, es llicencia en Història de l’Art. També assisteix com a lector a la Universitat de Londres, fet que té una gran influència en la seva obra poètica posterior, que representa el gruix de la seva activitat artística, amb més d’una vintena de llibres, entre els que destaquen ‘Terra natal’ (1978), ‘Àlbum de família’ (1981), ‘La llibertat i el terror’ (1981), o ‘Enigma’ (1985). A començaments dels anys vuitanta, Comadira inicia l’activitat de guionista de documentals a la televisió. El 1990, arran d’una convocatòria del Centre Dramàtic de la Generalitat i Catalunya Ràdio, escriu una trilogia de guions radiofònics teatrals: ‘La vida perdurable’, ‘Neva’ i ‘L’hora dels adéus’. Tots tres guions tenen en comú que l’acció transcorre al voltant d’una taula on els personatges conversen sobre les seves inquietuds, els seus desitjos i els seus penediments. De tots tres, el que obté més ressò és ‘La vida perdurable’, l’obra que us oferim avui, que l’any següent és portada entre bambolines amb força èxit, motiu pel qual obté el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi de Crítica Teatral de Barcelona. A banda d’aquesta trilogia, Comadira és també autor de dos guions dramàtics més, ‘El dia dels morts, un oratori a Josep Pla’ (1997) i ‘’L’hort de les oliveres’’ (2015). Després del parèntesi teatral, Comadira continua amb la seva activitat poètica combinant-la amb la de crític, assagista i traductor. A banda dels ja esmentats, ha obtingut diversos premis, entre els que destaquen la Creu de Sant Jordi el 2013, el Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana el 2020, o el Premi Nacional de Cultura el 2021. ‘’La vida perdurable’’ és l'enfrontament entre una mare i el seu fill de 40 anys, a partir d'un àpat quotidià a casa. El diàleg entre tots dos desvetlla un panorama familiar conflictiu, en el qual hi té una forta presència el record del marit, mort anys enrere, i a qui la mare mai va perdonar. L’obra fou estrenada l’octubre de 1991 al Teatre Municipal de Girona, protagonitzada per Teresa Cunillé i Lluïs Soler, sota la direcció de Boris Rotenstein. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1988, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Margarida Fabregat en la Mare i Joan Salvador en el Fill. El Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.