Radioteatre. La visita que no tocó el timbre 15/12/2018

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'La visita que no tocó el timbre' de Joaquin Calvo Sotelo Emissió del 15 de desembre de 2018. Nascut a La Corunya el 1905, Joaquín Calvo Sotelo és un periodista, cronista, poeta i dramaturg espanyol nascut en el si d'una família fermament compromesa amb la política conservadora, i de la que n'hereta la seva orientació ideològica. Després d'una infància i primera joventut amb nombrosos canvis de residència a causa de la ocupació laboral del seu pare, jutge de professió, la família s'estableix de manera definitiva a Madrid. Allà es llicencia en Dret a la Universidad Central, i el 1927 ingressa al Cos de l'Advocacia de l'Estat. al mateix temps que comença la seva tasca d'articulista a l'ABC. El 1932, escriu la seva primera obra teatral, ''A la tierra, kilómetros 500.000''. Dos anys després, arriba ''El rebelde'', i més tard ''El alba sin luz'' (1937), ''La vida inmóvil '' (1939), i ''Cuando llegue la noche'' i ''La última travesía'', ambdues del 1943. El seu reconeixement definitiu arriba el 1945, amb ''La cárcel infinita'' (un autèntic al·legat anti-comunista) i ''Tánger'', una comèdia de situació que segueix les directrius de marcat estil humorístic de l'autor. D'ençà d'aquest moment, la seva popularitat augmenta amb escreix i es converteix en un dels escriptors de més popularitat durant els anys cinquanta. ''La visita que no tocó el timbre'' (1949), ''Criminal de guerra'' o ''Maria Antonieta'' (1952), són algunes de les obres prèvies al seu èxit més notori: ''La muralla'', del 1955; un text força polèmic, traduït a diferents idiomes, i representat innumerables vegades fins al punt de batre el récord de qualsevol obra representada a Espanya fins aleshores; centrada en el tema dels vencedors i vençuts de la Guerra Civil, i on es posa de manifest la hipocresia de les classes burgeses de l'època. Aquesta gran popularitat, porta Calvo Sotelo a ingressar com a membre de la Real Academia Española i, anys més tard, a la Sociedad General de Autores de España. No deixa però de banda la seva producció teatral i escriu obres com ''Una muchachita de Valladolid'' (1957), ''Cartas credenciales'' (1960), ''Operación embajada'' (1962), o ''El inocente'' (1969), entre moltes d'altres. La seva obra és sovint criticada a causa de dos trets força diferencials. D'una banda, les seves peces teatrals són exemptes de qualsevol element formal i temàtic capaç de provocar la molèstia de la censura franquista; i de l'altra, malgrat posseir un afinat toc humorístic i una gran dominació de la tècnica teatral, Calvo Sotelo té una forta tendència al sermoneig i utilitza una sintaxi complicada i massa literària que sovint fa perdre la naturalitat del text. ''La visita que no tocó el timbre'', guardonada amb el Premi de Teatre Jacinto Benavente el 1950, és una comèdia en tres actes estrenada al Teatro Lara de Madrid el desembre de 1949 sota el títol de ''La visita que no llamó al timbre''. L'obra narra les peripècies de dos solterons, els germans Juan i Santiago Villanueva que troben un nadó abandonat a la porta de casa seva. A partir d'aquest moment es fan càrrec del nen, i es produeixen situacions còmiques i inèdites que trenquen amb la seva vida ordenada. Sobtadament, però, apareix la mare del nadó, que penedia, reclama la criatura. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1986, sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació de Rafael Peris, i amb les veus de Joan Rodón en Santiago, Lluís Montull en Juan, i Maria Glòria Farrés en Emma. La narració és de Rafael Peris, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.