Radioteatre. Les cartes d'Hercules Poirot 24/11/2018

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Les cartes d'Hercules Poirot' de Jaume Fuster Emissió del 24 de novembre de 2018. Jaume Fuster i Guillemó neix a Barcelona el 1945. Des de ben jove ja mostra una clara vocació literària. Apassionat dels còmics, els llibres d'aventures i les pel·lícules policíaques, als 14 anys, Fuster escriu la seva primera novel·la. L'època que li toca viure, la d'una post-guerra grisa i atemorida, li fa prendre consciència, ben aviat, de la situació social del país i de les nefastes conseqüències de viure sota un règim dictatorial. Aquesta consciència el du a participar de manera activa en els moviments culturals i d'esquerra progressistes, fins al punt de ser-ne una de les figures més rellevants durant els anys setanta. Fuster connecta amb els grups teatrals més avantguardistes i coneix altres escriptors que, com ell, cerquen espais de llibertat cultural i política. Entre 1975 i 1977, Fuster té un paper fonamental en el que és la màxima manifestació cultural i reivindicativa de la societat catalana d'aleshores: el Congrés de Cultura Catalana. En aquest Congrés, Fuster té un paper fonamental dins la Campanya per a l'ús oficial de la llengua catalana i dins l'àmbit de producció literària. Justament com a fruit del treball d'aquest darrer àmbit, i gràcies a seva tenacitat, neix l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. L'obra literària de Fuster abraça diversos àmbits. El gruix de la seva obra rau en la vessant narrativa, i per damunt de tot, la novel·la negra i d'intriga, amb títols com ara ''De mica en mica s'omple la pica'' (1972), ''Tarda, sessió continua 3,45'' (1976), o ''Les claus de vidre'' (1984), entre d'altres. La seva passió per Tolkien el du a fer incursions en el gènere fantàstic, on destaca la trilogia ''Cròniques del món conegut'', que inclou ''L'illa de les Tres Taronges'' (1983), ''L'anell de ferro '' (1985) i ''El Jardí de les Palmeres'' (1993), tres títols darrera dels quals s'amaga una clara referència a Mallorca, Catalunya i el País Valencià, i que transmeten el compromís de l'autor amb la seva llengua i la seva gent. El gènere de ficció política i sàtira, i el còmic completen la resta de la seva obra narrativa. L'activitat literària de Jaume Fuster no queda tan sols circumscrita a les seves novel·les. Hi ha també una tasca notable com a guionista de cinema i televisió que arrenca el 1979 amb ''Les cartes d'Hércules Poirot''. L'adaptació d'algunes novel·les d'intriga escrites per ell mateix, ja sigui per la gran pantalla o per ser emesa com a sèrie televisiva, i la participació en els guions de pel·lícules com ''La Teranyina'' (1991), i ''Havanera 1820'' (1993), ambdues en col·laboració amb els terrassencs Jaume Cabré, Antoni Verdaguer i Vicenç Villatoro, són els seus treballs més destacats. L'activitat literària de Fuster es completa amb una important tasca com a traductor d'altres obres literàries, sobretot del francès, entre les que podem destacar l'obra d'Albert Cohen, ''Bella del Senyor''. La vida de jaume Fuster s'estronca, de manera prematura el gener de 1998, després d'una operació d'alt risc per combatre una greu malaltia que li havia estat detectada setmanes abans. ''Les cartes d'Hércules Poirot'' es concep originalment com a guió televisiu per al programa Novel·la del circuit català de RTVE. A mig camí entre una novel·la, un guió televisiu i una obra de teatre, el 1983 l'obra es publica en format teatral. L'acció transcorre a un balneari, que en la ficció és anomenat ''La font del ferro'', a la Baixa Cerdanya, prop de Martinet. Cal remarcar que el balneari i el seu entorn són recreacions de localitzacions reals que Fuster coneixia amb molt detall, ja que la seva mare era originària de la zona i, de menut, l'autor acostumava a passar-hi els estius. En aquest paisatge, en plena post-guerra, el cèlebre detectiu belga Hércules Poirot arriba per prendre les aigües de la contrada seguint les recomanacions mèdiques. Mentre Poirot és de vacances, es topa amb un afer d'assassinats i negocis bruts que ha de resoldre. Poirot és subtil, però hi ha algú encara més subtil que ell. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, sota la direcció de Joan Borràs i Rosa Aguado, i amb les veus de Joan Salvador en Hércules Poirot, Margarida Fabregat en la Senyoreta Puig, Robert Rué en el Senyor Jordà, Rosa Aguado en la Senyora Jordà, Anna Maria Masdéu en Enriqueta Jordà, Jordi Bernad en Salvador Gombreny, Jaume Sellarès en Mossèn Pere Jaume, Emili Muñoz en Francesc Estivill, Sumsi Borgunyó en la Senyora Estivill, Oriol Prats en Jaumet Estivill, Júlia Falguera en Mariona Estivill, Joan Roca en Carles Llopis, Anna Massallé en Meritxell, i Toni Garrich en Peret. La narració és de Marta Plaza, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.