Radioteatre Les Criades 31-03-2018

Les criades de Jean Genet En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, ens endinsem en l'obra del novel•lista, dramaturg i poeta francès Jean Genet, per assistir a la representació de la seva obra teatral més coneguda, ''Les criades''. Nascut a París el 1910, de pare desconegut, Jean Genet és lliurat per la seva mare a l'assistència pública, que el manté fins els vuit anys. Entre els vuit i els deu anys viu a la regió de la Borgonya amb una família d'agricultors, que es converteixen en les víctimes dels seus primers robatoris. Descobert i acusat, passa gran part de la seva adolescència en presons juvenils, encadenant una llarga sèrie de processos per robatori i prostitució homosexual. El 1943, després de ser empresonat a 'La Santé' i condemnat a cadena perpètua, comença a escriure. ''La mare de Déu de les flors'', un viatge a través de l'hampa parisenca, del 1944, és la seva primera novel•la. Dos anys més tard, la seva vida a la presó, on torna a trobar-se amb antics amants de les presons juvenils, es converteix en l'argument de ''El miracle de la rosa''. Ambdues són novel•les carregades de situacions sexuals i de marginació social que reflecteixen la pròpia experiència com a pres i homosexual. La brillantor de la seva obra indueix a grans personalitats culturals de l'època, com Jean-Paul Sartre, Jean Cocteau o Pablo Picasso a demanar-ne l'indult, i la seva condemna és finalment revocada el 1948. El 1947 escriu la seva primera obra teatral, ''Les criades'', una crítica a la societat burgesa del segle XX i una reflexió sobre les classes socials que té com a teló de fons la voluntat de descobriment i recerca d'un mateix, i que és l'obra que avui posem en antena. El 1949 arriba ''Estricta vigilància''. ''El balcó'' (1956), ''Els negres'' (1951) i ''Els biombos'' (1961) completen la seva producció dramàtica. Totes elles són obres on s'hi deixa entreveure un notable caràcter autobiogràfic; on es converteix el delinqüent en heroi; amb forta provocació moral i una frontera indefinida entre allò fictici i el real, però que sovint inclouen dosis d'amor i tendresa. A banda de la seva tasca com a escriptor, Genet és també conegut pel seu compromís com a activista polític durant la dècada dels seixanta, havent donat suport a l'OAP (Organització per l'Alliberament de Palestina) i a les Panteres Negres, organització política dels Estats Units que lluitava a favor dels drets dels afroamericans. Ja a les darreries de la seva vida, el 1984, l'Acadèmia Francesa decideix atorgar-li el Premi Nacional de Literatura. Jean Genet mor l'abril de 1986, quasi oblidat. ''Les criades'', l'obra que avui posem en antena, fou estrenada a Paris el 1947. La primera reacció del públic i la crítica va ser fortament repulsiva, però amb el pas dels anys, ha estat considerada com un dels textos dramàtics claus del segle XX. Clara i Solange són dues germanes que treballen de criades per una dama de l'alta societat burgesa, amb la que hi mantenen una relació tensa i distant. En absència de la Senyora, les dues criades aprofiten per intercanviar-se els papers i assumir-ne el personatge. En aquest joc, que té lloc a l'alcova de la Senyora, hi són presents els sentiments d'ambdues dones envers la Madame, uns sentiments carregats d'amor i admiració, però també d'enveja i odi. Però la situació es complica i temen ésser descobertes. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, sota la direcció de Rosa Aguado, i amb les veus d'Anna Massallé en Clara, Maria Miralda en Solange i Rosa Aguado en la Senyora. La narració és de Toni Garrich, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.