Radioteatre Monolegs Modernistes 20-05-2017

Monòlegs modernistes de Santiago Rusiñol i Apel•les Mestres En el marc de la Temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui volem fer-vos arribar un recull de monòlegs de dos dels grans escriptors del Modernisme català: Santiago Rusiñol i Apel•les Mestres. Rusiñol i Mestres són dos dels artistes destacats del Modernisme català. Ambdós polifacètics, entregats a l'art i la cultura de l'època, el seu llegat artístic s'ha perpetuat fins l'actualitat. Rusiñol, un home inquiet i amb ganes de conèixer món, és l'autor d'una abundant obra pictòrica i literària que encara actualment continua essent molt admirada. La influència de Mestres als nostres dies no és tan popular com la del seu coetani; però cert és que la seva obra compren molts més camps, que van des del dibuix i la il•lustració gràfica, passant per la música, i la poesia i el teatre. Coincideixen, doncs, en aquest darrer àmbit, el literari, i a tots dos se'ls considera com a grans escriptors del moviment modernista. L'èxit del teatre rusiñolenc és indiscutible, encara avui, arreu on es representa alguna de les obres que va escriure. Aficionat al teatre des de ben jove, Rusiñol va iniciar-se com a actor en espectacles teatrals que es representaven en tallers, cases particulars i balnearis en els moment d'oci. No és però fins als anys 90 que s'estrena com a dramaturg, en un moment en que el teatre català era immers en una etapa de transició, ja que els autors que havien dominat bona part del segle havien desaparegut i començaven a arribar influències d'origen europeu, realistes i simbolistes, inspirades per autors com el noruec Henrik Ibsen. Les primeres obres teatrals de Rusiñol foren concebudes durant la seva estada a París, on va tenir l'oportunitat de conèixer les darreres tendències artístiques dramàtiques i assistir amb freqüència al teatre. Rusiñol es va iniciar en el món del teatre tot escrivint monòlegs, peces breus d'un sol acte i interpretades per un sol actor. La primera d'aquestes obres va ser ''L'home de l'orgue'' que es va estrenar el 1890 al Teatre Novedades de Barcelona. Després li seguiren ''El sarau de la Llotja'', ''El bon caçador'' o ''Els planys d'en Joan Garí'', entre d'altres. Aquests primers monòlegs van servir com a prefiguracions del teatre que escriuria més tard, així com d'una primera mostra del seu interès per la realitat social, que mai abandonà la seva obra. La producció dramàtica d'Apel•les Mestres compta amb una seixantena d'obres i una quinzena de monòlegs. Algunes d'aquestes creacions no es van arribar a estrenar i d'altres s'han mantingut inèdites. Després d'uns primers anys dedicats al dibuix i l'obra gràfica i la poesia i la composició lírica, la seva carrera com a dramaturg s'inicia el 1893 amb ''L'home del bosc''. Els seus monòlegs, fruit de la visió crítica de la societat del seu temps, es recullen en una publicació el 1901. En l'audició d'avui, posem en antena alguns dels monòlegs dels dos autors. Sota la direcció de Toni Garrich, escoltarem ''L'home de l'orgue'' amb la veu de Jordi Bernad; ''Ecs, la política'' amb Robert Rué; ''El bon caçador'' amb Jordi Sans; ''Un desmemoriat'' amb Josep Maria Sans; ''Els plany d'en Joan Garí'' amb Aurelio Rodriguez; ''No em vinguis amb metges'' amb Margarida Fabregat; ''Un bon home'' amb la veu de jaume Sellarès; ''El silenci és d'or'' amb Toni Garrich; ''Vuits i nous'' amb Joan Roca i ''Un anònim'' amb la veu de Rosa Aguado. El muntatge musical i la realització tècnica són de Joan Borràs.