Radioteatre. Pigmalió (Primera part) 10/11/2018

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Pigmalió de Georges Bernard Shaw (Primera part) Emissió del 10 de novembre de 2018. George Bernard Shaw neix a Dublín el 1856 en el si d'una família pobra i protestant. Dramaturg, novel·lista, crític literari, assagista, activista polític i un provocador inconformista, Shaw utilitza la seva obra per a criticar amb to humorístic l'encarcarament classista de la societat britànica, l'explotació dels treballadors, la desigualtat entre homes i dones, i la hipocresia religiosa; alhora que proposa solucions des del seu punt de vista filosòfic. El 1870, marxa a Londres i allà escriu cinc novel·les, totes elles rebutjades pels editors. És aleshores que comença a escriure una columna de crítica musical al diari 'Star' i que comença a involucrar-se en política, per acabar esdevenint una de les figures clau del moviment socialista i de les idees polítiques progressistes. El 1895 es converteix en crític teatral del diari 'Saturday review' . Això significa el pas definitiu cap a la seva carrera com a dramaturg. Tres anys més tard, estrena la seva primera obra de teatre, 'Cándida' . Els anys següents, escriu una vintena més de textos dramàtics, fins arribar el 1913, quan publica la que és la creació que li ha donat la fama mundial: 'Pigmalió', l'obra que avui posem en antena. El 1925, l'Acadèmia Sueca li atorga el Premi Nobel de Literatura pel seu treball marcat per l'idealisme i la humanitat, i la seva sàtira estimulant que presenta sovint una bellesa poètica singular. L'any 1938, participa en l'adaptació de 'Pigmalió' per al cinema . La pel·lícula és guardonada amb un Òscar al millor guió adaptat. ''Pigmalió'' és una comèdia en la que el llenguatge esdevé l'element clau per transformar una noia senzilla, malparlada i inculta en una persona refinada, subtil i lliure, capaç de passar inadvertida en l'alta societat. La versió més coneguda de l'obra en llengua catalana és la signada per Joan Oliver el 1957, que no només es limita a fer una simple traducció del text original de Shaw, sinó que fa una adaptació de l'entorn del Londres de l'època post-victoriana per reconvertir-la a la Barcelona dels anys cinquanta, una Barcelona de post-guerra que, aparentment, començava a recuperar-se. Oliver juga amb els elements de la diferenciació del llenguatge, contraposant el mal català de les classes populars barcelonines i el català dels barcelonins cultes. L'estrena del text té lloc el 26 de maig de 1957 al teatre La Faràndula de Sabadell i assoleix un èxit notable. El 1986, ''Pigmalió'' torna a publicar-se, amb algunes correccions sobre el text d'Oliver introduïdes per l'escriptor Francesc Vallverdú. L'any 1997, l'escriptor i filòleg Xavier Bru de Sala torna a traduir l'obra i hi introdueix alguns canvis. No obstant, la versió d'Oliver de 1957 és la més popular i la més representada arreu del país. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament en directe del Quadre de Veus de Radioteatre a l'Auditori del Centre Cultural de Caixa Terrassa el 30 de Novembre del 2001. Sota la direcció de Joan Garrigó, i segons l'adaptació de Joan Carles Peris, intervenen les veus de Rosa Aguado en Roseta Fernandes, Ramon Bravo en Martí Jordana, Ricard Pagès en el Coronel Fontanella, Maria Glòria Farrés en la Senyora Jordana, Francisco Domingo en Quim Fernandes, Dolors Trenchs en la Senyora Mercè, Joana Palau en la Senyora Fortuny, Marta Plaza en Clara, Jordi Bernad en Toni, Margarida Fullola en la Serventa i Joaquim Vidal en el Taxista. La narració és de Crisol Tuà, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.