Radioteatre. Sólo dos vidas 18/01/2020

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Sólo dos vidas' de Joan Rubís Guarn'e Emissió del 18 deGener de 2020. En l’audició de la setmana passada vam recuperar l’obra guardonada del primer premi del primer ‘’Concurs de Guions per a Radioteatre – Memorial Guillermo Salceda’’ que la Fundació Rafael Peris atorgà el 1991 a Lluís Vilarrasa per l’obra ‘’El trio de la benzina’’. Avui, i durant les properes setmanes, continuarem recuperant alguns dels guions guardonats en les diferents edicions d’aquests premis, i que han estat enregistrats pel Quadre de Veus de Radioteatre. Així, avui, recuperem l’obra finalista d’aquesta primera edició dels premis, ‘’Sólo dos vidas’’ de Joan Rubís i Guarné. Rubís, nascut el 1934, és un autor vocacional establert a Pineda de Mar. Implicat totalment en l’activitat del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda, esdevé un habitual de les representacions teatrals que es posen en escena, ja sigui com a actor o com a director; i forma part de la Junta de l’entitat i col·labora assíduament en les publicacions d’’El Casal’, el butlletí del Centre. Tanmateix, a finals dels anys vuitanta, escriu la comèdia ‘Hem de casar la nena’, que és estrenada al mateix Centre Cultural la temporada 1991-92. D’entre els muntatges més destacats on participa com a actor, podem esmentar ‘La filla del Carmesí’ , ‘El retaule del flautista’ , ‘Terra Baixa’ , ‘La gata damunt la teulada’ , ‘El dret d’escollir’ , ‘L’apagada’ , ‘L’Amor ha vingut al Món’ i ‘Els Pastorets’’. A més del teatre, és també un gran aficionat al cinema. Però la seva altra gran “passió” és la ràdio. Durant molts anys, a més d’altres espais, és l’encarregat de la presentació i la direcció del magazine diari ‘Dos a les tres’, que més tard es converteix en ‘Tots a les tres’, a Ràdio Pineda, primer, i a Ràdio Santa Susanna, després. Rubís mor l’agost del 2017 a l’edat de 83 anys. ‘Sólo dos vidas’ posa en escena la conversa entre Magda i Andrés, un matrimoni madur que acaba de tornar a casa després d’haver assistit al casament del seu únic fill. En aquest diàleg s’hi deixen entreveure una certa aspror i una discussió carregada d’ironia i retrets que fan referència a la història d’infelicitat i incomprensió del matrimoni. La sensació que produeixen és que és la primera conversa entre tots dos després de 25 anys de matrimoni, 25 anys que són un buit entre tots dos; i una convivència justificada només per la presència d’un fill. Ara, quan aquest ha deixat la casa, s’enfronten a la disjuntiva d’acomodar-se al forat negre de la seva distància sota el mateix sostre, i començar una vida nova, una segona oportunitat per tots dos. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l’any 1992, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Ramon Bravo en Andrés; Júlia González en Magda, esposa d’Àndrés; Ismael Majó és el fill del matrimoni, Margarida Fabregat en la mare de Magda; Joan Rodón és el pare de Magda; i Rosa Aguado és la nuera i Magda nen. La narració és de Lluís Barón, el Muntatge Musical és de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.