Radioteatre. Traïció 28/03/2026

En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui us proposem Traïció, una de les obres més celebrades de Harold Pinter, una peça clau del teatre contemporani europeu i una de les reflexions més incisives que s’han escrit mai sobre l’amor, l’amistat i la mentida. Harold Pinter, premi Nobel de Literatura, és conegut per un teatre aparentment senzill, construït a partir de converses quotidianes, silencis llargs i frases interrompudes. Però sota aquesta superfície austera s’hi amaga una mirada ferotge sobre les relacions humanes, el poder, la memòria i allò que decidim callar. En el seu teatre, el que no es diu sovint pesa més que el que es diu. Traïció és una obra escrita a finals dels anys setanta, però continua sent d’una modernitat absoluta. No parla només d’un adulteri, sinó de totes les formes possibles de traïció: la traïció a la parella, la traïció a l’amic, la traïció a un mateix i, sobretot, la traïció de la memòria, que reescriu el passat segons les necessitats del present. L’obra explica la història de tres personatges —Emma, Jerry i Robert— units per una relació amorosa i amistosa que s’estén durant gairebé una dècada. Però Pinter pren una decisió radical: explicar aquesta història a l’inrevés, començant pel final i avançant cap al principi. Així, l’espectador —i en aquest cas, l’oient— coneix des del primer moment com acaba tot, però és convidat a retrocedir en el temps per descobrir com i quan va començar la ferida. Aquest recorregut cap enrere transforma completament la nostra mirada. Escena rere escena, allò que semblava fred o distant es va omplint de vida, de desig i de possibilitats. El passat, que normalment idealitzem, aquí es revela fràgil, ple de decisions equivocades i de silencis que, amb el temps, esdevindran irreparables. En aquesta adaptació radiofònica, Traïció es construeix a partir de la paraula dita, però també de la paraula suspesa. El silenci, les pauses i els gestos que a l’escenari serien visibles, aquí es converteixen en espai sonor, en respiració, en absència. El narrador no explica el que senten els personatges: es limita a situar-los en el temps i en l’espai, deixant que sigui l’oient qui completi el sentit. Perquè Traïció no ofereix respostes morals. No jutja. No condemna. Observa. I en aquesta observació precisa i implacable hi ha la seva força. Pinter ens recorda que les relacions humanes no són netes ni coherents, i que sovint vivim en diversos relats alhora, adaptant la veritat al moment que ens convé. Escoltar Traïció és entrar en un territori íntim, incòmode i profundament humà. És escoltar com el temps canvia el significat de les paraules. I és acceptar que, de vegades, el començament conté ja, de manera invisible, el final. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, sota la direcció de Toni Garrich, autor també de l’adaptació radiofònica, amb les veus d’Anna Cadafalch en Emma, Tiago Romeu en Jerry, Toni Garrich en Robert i Aurelio Rodriguez en el cambrer. La narració és de Marta Plaza, el Muntatge Musical de Toni Garrich i la realització tècnica de Joan Borràs. Us convidem, doncs, a deixar-vos portar per aquesta història explicada a contratemps, i a escoltar no només el que es diu, sinó també tot allò que queda suspès entre una frase i la següent. Comença «Traïció» de Harold Pinter.