Radioteatre.Violetas blancas 29/02/2020

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Violetas blancas' de Rafael Peris Emissió del 29 de Febrer de 2020. Rafael Peris i Mataix neix el 1932. A finals dels anys quaranta, s’inicia a la ràdio després de guanyar un concurs per formar part de Ràdio Terrassa. De seguida destaquen les seves qualitats professionals, la seva bona locució i la gran capacitat d'improvisació que posseeix; i es converteix en tot un especialista en els programes de cara al públic i d'exteriors com ara ''El personaje ante el micrófono'' o ''El ciudadano opina'', entre d’altres. Una altra tasca habitual és la d'operador de so en les representacions de radioteatre setmanals que aleshores es radiaven en rigorós directe. Totes aquestes habilitats, afegides a les seves inquietuds com a guionista, el porten a escriure un guió dramàtic expressament pensat per a ser representat en el radioteatre. Així, el 8 d'abril de 1954, s'estrena ''La sombra de Caín''. Peris, però, malgrat les bones habilitats demostrades en el mitjà, abandona la ràdio a finals de 1954 per dedicar-se plenament als seus estudis. Pel camí, queden a mig escriure alguns guions i d’altres d’acabats, que es desen en un calaix. I no és fins al 1983, quan es produeix la recuperació i reactivació del Quadre Escènic que havia cessat la seva activitat a finals dels seixanta, que Rafael Peris torna a la ràdio. I ho fa com a guionista i adaptador de les obres que es posen en antena, a banda també de posar la veu en algunes interpretacions. D'aquesta època podem esmentar, entre d'altres, les adaptacions de "Yerma", "Anillos para una dama", "Don Juan Tenorio", "L'hostal de la Glòria" o "La filla del carmesí". Però la seva sobtada mort, el febrer de 1989, acaba amb la seva gran creativitat artística. ‘Violetas blancas’ és un d’aquest guions oblidats al fons d’un calaix durant gairebé trenta anys. Amb la reactivació del Quadre de Veus, Peris en fa una revisió i una adaptació als temps moderns, en canvia també la localització del lloc on transcorren els fets i el porta a l’antena el 1988. A aquesta versió renovada de ‘Violetas blancas’, l’acció transcorre a cavall entre Barcelona i Matadepera. Dos amics, un jove doctor i un inventor que necessiten finançament per als seus projectes, repassen la secció d’anuncis de ‘La Vanguardia’ i es topen amb un anunci en clau de jeroglífic i l’intenten desxifrar. El resultat els porta a prendre una decisió agosarada que els canviarà la seva vida. Tal com el mateix autor diu ‘Violetas blancas’ és una història per somriure, sense cap altra pretensió que la de distreure l’oient i fer passar una bona estona. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1988, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Antoni López en Jaime, Ismael Majó en Ricardo, Ramon Bravo és Violetas blancas, Manuel Arisó en Ramírez Conde, Rosa Aguado és la seva filla Marta, i Lluís Barón en una voz. La narració és del mateix Rafael Peris, el Muntatge Musical és de Nina Mataix i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.