Gestionar la ràbia 2 de 2
from Psicología Falcó
El sentir nosaltres la ràbia i la ira es culpa dels altres i/o del món? Moltes vegades situem la responsabilitat de les nostres emocions i sentiments fora de nosaltres mateixos, en el mon, en els altres ...i d’aquesta manera ens diem amb un llenguatge molt passiu: -Ell/Ella m’ha fet sentir....ningú em fa sentir res si jo no vull, som nosaltres els responsables dels nostres sentiments i emocions. -“He perdido los estribos” “se m’ha anat la olla”.....com si la calma i la serenitat fos una cosa que es porta a la butxaca i de tant en tant cau... -“Era superior a les meves forces”: negant la nostra responsabilitat i com si no poguéssim controlar res. -“Ho intentaré”: Quan alguna persona ens diu això, en el fons ens esta intentant explicar que creu que no ho farà, és com enganyar-se un mateix, es com quan un té por al fracàs i quan fracassa diu, val!! ja ho he intentat i així ho deixa. Hi ha una diferència entre dir que faré una cosa i entre fer-la de veritat. -“Si, però...” : Es com dir que no, però de manera subtil. Es com quan tenim por de dir directament que no ho farem, per exemple si algú ens diu : perquè no ho fas?..sí m’ agradaria però no puc...i comencen a sortir mil raons per no fer-ho... Per tant hem d’escollir les paraules que ens diem (pensaments i les creences) si volem tenir cura dels nostres sentiments. Ser actius i responsables, per exemple: “em vaig deprimir jo a mi mateix amb aquesta idea”, “decideixo enfadar-me....”hem de fer servir un “llenguatge actiu i responsable”.
Embed this episode
No transcript yet.