Manda !

Es lo Manda ! #9 1-intro 01-Betsy Party-Starshooter Cabuçada a la fin de la prima ja dins qualques jorns serà l’estiu. Lo Total Festum s’encaminar. pad_Manda_solet.mp3 pad_Mura Masa – Deal Wiv It.mp3 Per l’emission de duèi avèm : La cronica de vocabulari d’Eric d’uèi tracha de l’anglés coma lenga utile e de los manleus angleses a l’occitan ; Un afar d’esponga sens cap ni sentena ; La recepta de topina, recepta de topina ? A ! Ai pas res previst, veirem ben ; Un omenatge d’un colòs de Jazz que nos a daissat fa pauc, demoratz a l’escota ; La cançon traducha, dempuèi l’anglés (qu’a manlevat fòrça a l’occitan) mas qu’èra un pauc recapia de revirar. Tirada d’un animat un pauc vièlh mas que val lo còp. E totjorn una emission salpicada de ukulele coma d’acostumat… pad_Andiamo.mp3 Los Belges de Sttellla un tròç que remonta a las annadas uechantas (80) e que marcava la debuta d’un label belge renomat Crammed Discs (Tuxedo Moon, Fred Frith, Aquaserge, John Lurie de Lounge Lizard que l’avèm passat a la darrièra emission e Balkan Beat Box primièr morceu de la primièra emission de Manda ! etc…). Me sembla que lo catalòg de Crammed Discs serà un convit de tria, per l’annada venenta. A ! benlèu que l’ai pas encara dich Manda ! #9 de junh es lo darrièr de la sason 25-26. 01b-Non ! Non ! Jean-François-Sttellla.mp3   2-Vocabulari 02a-Ma sorcière bien aimée – Générique La cronica d’Eric. Val melhor aprendre l’anglés que non pas l’occitan ? 02b-De l’occitan a l’anglés   3-Espontex Parade-Perlimpin fòlc 03a-Espontex Parade-Perlimpin fòlc.mp3 03b-Bob’s Burgers.mp3 Perlinpimpin fòlc lo tit­ól Espontex Parade, parada per una esponja (lat. sponga – s. XII.). Tè ! Esponja me fa pensar a Bob, sabi pas perque. Lo tròç que sec es lo tema de Bob’Burgers un animat bauj que bauj, fòrt agradiu e gaujós qu’es jogat al ukulele e compausat per lo quite creator de l’animat, Loren Bouchard (deu aver d’aujòls quebequeses amb un nom atal ).   4-Topina d’uèi pas de recepta de topina mas quitam pas d’agradar la virgula sonora. Fai tirar, nani Zo, Manda ! pad_Quante regal.mp3 Un tèxte en plaça de la recepta de topina per cambiar, mas un tèxte qu’èra donat al certificat jos la forma d’un poèma evidentament en francés, que lo talhièr Claudi Peyrot de la Societat d’Estud­is Milhaugés (Société d’Études Millavoises) a temat, es a dira, passat del francés a l’occitan. Vaquí. La Culhida de las Cerièras de François Coppée Trace de fosiga ! Ai plan vist tot çò que fasiatz. Aiceste matin, dins la cereirèda. Ont soleta erètz, cap nud, en blanca rauba. Amagat pel talhadás, espinchavi. Una branca pesuga de fruchas maduras vos barrava lo camin E se trapava de la nautor de la vòstra man. Alara, avètz culhidas de cerièras vermelhas. Fringaira ! e las avètz botadas a las aurelhas, Mentre qu’un ventolet dins las vòstras boclas jogava. Alara, vos assetant per culhir un blavet Dins l’erba, e puèi un autre, e puèi un autra encara. Las avètz picats dins los cabels d’aurora. E los braces curbats sos lo vòstre front floirit. Setada sul pelenc vèrd, avètz ris ; E vòstras dents gaujosas jitavan una beluga Mas, d’aquèl temps, ma polida damoisela Un sol testimòni, que gardarà lo secret Tot urós de vos veire/veser urosa, comparava Sus la vòstra cara fresca animada per las auretas, Vos agachs als blavets, vos pòts a la cerieras. François Coppée   5- Jazz – Omenatge a Sonny Rollins – Tenor Madness – Sonny Rollins Quartet (12’) Nos ven de defuntar lo Sonny Rollins, lo legendary saxophonist tenor escaissat lo « Saxophon Colossus, » lo 25 de mai avià fach sos nonenta-cinc (95) ans. Tranquil a son ostal de Woodstock, (New York) quitava pas de trabalhar sa musica, per el la cèrca èra pas jamai acabada, èra portat per la filosofia, la saviesa. Sonny Rollins Quartet, Red Garland (piano, John Coltrane (Saxo), Paul Chambers (Bassa contra), ‘Philly‘ Joe Jones (battaria). pianiste. 05-Tenor Madness-Sonny Rollins Quartet   6- Daria – You’re Standing On My Neck – La cançon traducha Me quichas sul fetge 06-Daria (Official MTV Theme)-You’re standing on my neck-Splendora.mp3 You’re Standing On My Neck Me quichas sul fetge La la LA la la… This is my stop Got to get off I may go pop ? (Spoken)Excuse me Excuse me I’ve got to be direct (la, la, la) If I’m wrong please correct (la, la, la) You’re standing on my neck Look right through me Say I’m gloomy Yeah, so sue me (Spoken)Excuse me Excuse me La la LA la la ‘Quò’s mon arrest Devi davalar Me pòdi traire ? Me desencuzi Me desencuzi Me devi d’èsser drud Se m’engani sioplet corregís me (La la la ) Mas me quichas sul fetge Ignora ma persona Diràs que soi sorne Alara ataca, pòrta lo clam (parlat) Me desencuzi Me desencuzi [Chorus] I’ve got to be direct (la, la, la) It’s like a big train wreck (la, la, la) You’re standing on my neck (la, la, la) You’re standing on my neck(la, la, la) You’re standing… Nothing is like I planned it So funny I can’t stand it Wish I was made of granite (Daria) I must be on another planet This is my stop Got to get off I may go pop ? (Spoken) Excuse me Excuse me [Chorus] La la LA la la La la LA la la… (x15) [Repic] Me devi d’èsser drud Es coma una fracas ferrioviari dels bèls Me quichas sul fetge (la la la) Me quichas sul fetge (la la la) Me quichas… Res es pas coma o vesiái Es tan risolièr que pòdi pas demorar Vòli d’èsser fach de granit (Daria) Soi benlèu d’una autra planeta. Es mon arrest Devi davalar Pòdi sortir (parlat) Me desencuzi, me desencuzi [Repic] La la LA la la La la LA la la… (x15)   7- Planté comme un privé – Asphalt Jungle 07-Planté comme un privé – Asphalt Jungle (1977) Un titól que fa partida de la sanflorada Punk de la primièra generacion. Amb Patrick Eudeline, critique e journalist, musician e causas autras e Rikky Darling (tanben membre de Metal Urbain) lo grop faguèt pas gaire durada de 1976 a 1979 coma èra lo destin del grops punks de l’epòca no future. Fa temps que voliái passar Asphalt Jungle, es atal.   8- Jovent de Massilia Sound System 08-Jovent-Massilia Sound System.mp3 Massilia Sound System li a pas de besonh de se presentar.   9- California Sun I sèm, i sèm a la tirada de Garage Rock amb tres tròces encadenats jol meteis titól, lo solelh, lo sorelh, lo sogelh, lo sogir de California. 09a- California Sun (Live at the Roxy, Hollywood, CA, 8/12/76; Set 1; 2016 Remaster) – The Ramones 09b- California Sun – Gugug https://www.youtube.com/watch?v=cxjWaRcilsk&list=RDcxjWaRcilsk&start_radio=1 09c- California Sun – The Rivieras https://www.deezer.com/fr/album/13862118 Avèm agut de reng The Ramones, The Rivieras lo grop original e Gugug los escosséses tan presats per Manda ! per lor son LoFi.   10 – Crònica de Celian : El futbol té accent català Introducció Bon dia a tothom i benvinguts a Manda! Avui és un dia històric per als amants de l’esport, un d’aquells dies que marquen un abans i un després. Si us agrada el futbol, segur que ja esteu enganxats a la pantalla o a la ràdio, perquè avui mateix, 11 de juny, s’ha donat el tret de sortida oficial a la Copa del Món de la FIFA 2026. Una cita planetària que, per primera vegada, se celebra en tres països alhora: els Estats Units, el Canadà i Mèxic. Durant un mes, el món sencer mirarà cap a Amèrica del Nord. Però avui, a Manda!, volem canviar de perspectiva. No mirarem només els grans estadis americans, sinó que posarem la lupa sobre la nostra pròpia terra. Perquè, si ens fixem bé en la llista de la selecció espanyola, hi ha un detall que salta a la vista: aquest Mundial té, més que mai, un fortíssim accent català.   I – El Mundial de la il·lusió i del canvi Comencem, doncs, per contextualitzar aquest Mundial de 2026. No és un torneig qualsevol. Estem parlant de la Copa del Món més gran de la història, la primera amb 48 seleccions participants en lloc de les 32 habituals. Més partits, més espectacle i, per descomptat, més pressió. Avui comença una aventura on la selecció espanyola, dirigida per Luis de la Fuente, busca repetir la glòria del 2010. Però el que fa realment especial aquesta convocatòria, i el que ens toca de prop, és la identitat del bloc que sosté l’equip. Sovint es diu que el futbol és un reflex de la societat, i en aquest cas, la selecció espanyola és, en gran part, el reflex del talent format a Catalunya. L’expectativa és màxima per veure si aquest bloc d’onze jugadors catalans és capaç de portar el ritme del joc a l’altre costat de l’Atlàntic.   II – L’onze català de la selecció I és que, literalment, podríem fer un onze titular de garanties només amb els jugadors catalans convocats. Anem a pams, línia per línia, perquè el talent és impressionant. Començant per la porteria, la seguretat està ben guardada. Tenim dos porters catalans de primer nivell mundial: David Raya, que ha demostrat una solidesa increïble a Anglaterra, i Joan García, el jove porter de l’Espanyol que s’ha guanyat a pols la seva presència. Si passem a la defensa, el mur és pràcticament cent per cent nostrat. Trobem l’experiència i el control de joc d’Eric García, la joventut insultant i la maduresa precoç de Pau Cubarsí —que amb només 19 anys ja dicta lliçons des de l’eix de la defensa—, i la potència de Marc Pubill al lateral dret. A les bandes blinda l’equip l’energia de Marc Cucurella, un autèntic pulmó, i la qualitat tècnica i ofensiva d’Álex Grimaldo, que arriba després de temporades espectaculars a Alemanya. I al davant? L’atac d’aquesta selecció és pura màgia i dinamita pura gràcies a la connexió catalana. Tenim la intel·ligència tàctica i l’olfacte de gol de Dani Olmo i la polivalència de Ferran Torres. A ells se suma la gran novetat i l’energia de Víctor Muñoz. I, evidentment, la cirereta del pastís: Lamine Yamal. L’extrem de Mataró, que ja va enlluernar el món sencer a l’Eurocopa, arriba a aquest Mundial com una de les estrelles globals del torneig. Amb només 18 anys, porta la il·lusió de tot un p3aís a les seves botes. Un autèntic orgull per al futbol de casa nostra.   III – L’ullet al futbol femení: Les reines d’Europa Però des de Manda! no podem parlar de futbol, de talent català i de l’any 2026 sense fer una pausa obligatòria per treure’ns el barret davant de les veritables reines del futbol mundial. I és que, fa només unes setmanes, el FC Barcelona femení va tornar a fer història a Europa. En la gran final de la Lliga de Campions disputada a Oslo, les blaugranes es van enfrontar al seu gran rival històric, l’Olympique de Lió. El resultat? Una victòria incontestable per 2 a 0. Un partit perfecte on les vigents Pilotes d’Or, Aitana Bonmatí i Alexia Putellas, van marcar els gols que van segellar un altre títol europeu per a les vitrines del club. El Barça femení no només guanya, sinó que dicta com s’ha de jugar a aquest esport, convertint-se en el gran referent mundial de superació, qualitat i identitat. Una inspiració directa per als nois que avui comencen el Mundial.   Conclusió En resum, la pilota ja roda a Amèrica del Nord, la Copa del Món 2026 ja és una realitat. Serà un mes intens de passió, nervis i bon futbol. Però passi el que passi al final del torneig, una cosa està clara: el futbol català ja ha guanyat en protagonisme, respecte i admiració internacional, tant en la categoria masculina com en la femenina. Des de la ràdio seguirem atents a cada jugada, a cada gol de Lamine Yamal, de Dani Olmo o de Cubarsí.   11- Calendièr 11-La Séquence du Spectateur Estivada de Sebazac lo 23, 24, 25 de julhet, me dison que benlèu i aurà quicòm lo dimècres de ser. Escòla Occitana d’Estiu a Vilanòva d’Òlt/ Vilanueva d’Òut. 12- FIN 11-Cowboy Bebop – Bad Dog No Biscuits.mp3 (4’42) Vaquí que s’acaba Manda ! es la darrièra emission de la sason 25-26 la novena, la radio se va pausar per lo mes d’agost.

MANDA ! 2026.05.25 1-intro 01-Falling Elevator-MC900 Ft Jesus Lo “Manda !” de mai es un pauc tardièr e per los afogats que nos espèran cada diluns matin a detz oras, e ben, vaquì avèm pres un pauc de libertat sus lo calendièr, e nos desencusam. À ! lo bel temps de mai amb sos ponts dimenjadièrs. Los rendètz-vos de las amassadas generalas de las associacions occitanas, la correguda per la subrevida de la lenga occitana en debuta del mes tot aquò nos ten fòrça ocupats. pad_Manda_solet.mp3 E aquela divenca emission de radio que vos agrada tant. Celian es pas mai amb nosautres que son servici civic s’es acabat en debuta de mai, mas la partida catalana se perseguirà e auretz de nòvas tre que la sason venenta serà en mestièr. pad_Manda_solet.mp3 pad_Mura Masa – Deal Wiv It.mp3 Per l’emission de duèi avèm : Lo vocabulari d’Eric que nos tòrna de La Passem, e que nos ditz totes los noms per correguda en occitan e n’ai fòrça. Nos fa descobrir lo tèrme “Foligaud o foligauda per una correguda” e de mai encara. La recepta de topina La mitan de l’emission consacrada al Jazz amb un estandard Harlem Nocturne. La cançon traducha serà una cançon catalana dins la pura tradicion del ska catalana. Dins la meteissa veina un grop catalano, bresilian, e benlèu francés pad_Andiamo.mp3 01b-You’re gonna miss me-13th floor elevators La tematica del montadavala : après aver ausit Falling Elevator- de MC900 Ft Jesus, vaquí You’re gonna miss me per Thirteenth (13th) floor elevators, elevators / montadavala, l’avètz ? 2 Vocabulari 02a-Ma sorcière bien aimée – Générique Lo vocabulari de nòstre amic Eric que s’es tornat de la correguda de la Passem. Alara cal parlar un pauc de La Passem. La Passem es una correguda per salvagardar la lenga occitana, la lenga occitana de Gasconha primièr mas aprofiècha a tot l’ensemble occitan. L’idèa d’una correguda nos es venguda d’una iniciativa dels bretons que son en poncha dins la mobilizacion e l’abrandiment per las lengas minorizadas. Doncas 02b-correguda 3 Topina pad_Quante regal.mp3 Las Crespinetas Recepta de Sant Amans Soult a costat de Mazamet, per uèit personas Faire coire los pès, tres oras dins un bolhon plan fòrt (frigola/fribola, laurièr). Desossar los pès encara cauds. Ajustar tan de carn de salsissa coma de carn de pès. Salar, pebrar, persilhar e mesclar. Far de bòlas, pla estropadas dins la crespina, las metre dins un plat en terra qu’ane al forn e onchar lo fond. Ajustar las trufas. Far coire al forn una ora, a fuòc redusit, las daurar de cada part. Acompanhar amb de castanhas e de ceps rescalfats sus las crespinetas. Uèch pès de pòrc partejats pel mièch. Quatre cents gramas de carn de salsissa. Una crespina de pòrc. Sal, pebre. Una brava persilhada (facha a la man al ponhal). Uèch trufetas (de la talha d’un uòu) Una manada de castanhas bolhidas e una manada de ceps cuèches a la padena. 03-NARNIAC Musique officielle – Les Kassos Un pauc de relaxacion, plan canissa, una musica toxica topinada per los bretons. 4 Jazz : Harlem Nocturne La palancassa de Jazz, qualques tròces de jazz encadenats segon una tematica, mai o mens coërenta. Duèi se tracta de Harlem nocturne es un estandard de Jazz de 1939 compausat per Earle Hagen amb paraulas Dick Rogers per lo Ray Noble orchestra. Coma es un estandard un fais de musicians se son entrachats de lo cobrir coma se ditz. Mas cabuçèm pas encara dins lo tèma, nos cal presentar lo grop The Lounge Lizards 04a-Dutch Schultz (Berlin 1981) – The Lounge Lizards 04b-Harlem Nocturne-Loung Lizards 04c-Harlem Nocturne-New York Ska Jazz Ensemble  »Harlem Nocturne » estandard de 1939. Totjorn un pauc de ska en catalan aqueste còp… 5 Cançon traducha o revirada Dr Calypso ska catalan 05-Brigadistes Intenacionals – Dr Calypso Tu ja saps, no es un conte ni un somni tampoc La veritat és ja història i un trist record Milers de joves vinguts per a un motiu ben clar Intentar vèncer l’imperi del terror i la porUna espurna de llum per vencer la foscor Una espurna de llum per vencer la foscorVoluntat contra bales i foc dels canons Aturar tropes d’infàmia i humiliació Homes i dones de més de 50 origens diferents Tots fent força sota la frase del « No pasarán » Del 36 al novembre de l’any 38 Brigadistes internacionals I una espurna de llum per vèncer la foscor I una espurna de llum per vèncer la foscor Del 36 al novembre de l’any 38 De Terol a Belchite, Jarama i front d’Aragó A vora de l’Ebre que hi van deixar la pell Tots aprenents per a una futura guerra mundial Del 36 al novembre de l’any 38 Brigadistes internacionals Vingueren del món amb bona voluntat Txecs i gal.lesos i australians també Xipriotes, egipcis i algerians S’aplegaren els ianquis amb alegres cubans De la freda escandinàvia fins els mexicans De la Brigada Lincoln a la Thaelmann Tots fent força sota »no pasarán » Tots fent força sota »no pasarán » I una espurna de llum per vèncer la foscor I una espurna de llum per vèncer la foscor I una espurna de llum per vèncer la foscor I una espurna de llum per vèncer la foscorTu o sabes ja, es pas un conte ni un sòmi tanpauc La vertat es ja istòria e un triste recòrd Milièrs de joves venguts per un motiu ben clar Temptar de véncer l’empèri de la terror e la paurUna beluga de lum per véncer la foscor Una beluga de lum per véncer la foscorVolontat contra balas e fuòc dels canons Aturar tropas d’infamia e d’umiliacion Òmes e femnas de mai de cinquanta originas diferentas Totes fasent pinha sos la frasa del “No pasaràn“ Del 36 de novembre de l’an 38 Brigadistas internacionals E una beluga de lum per véncer la foscor E una beluga de lum per véncer la foscor Del 36 de novembre de l’an 38 De Teròl a Belchite, Jarama e frònt d’Aragon Alara de l’Ebre qui i daissèron la pèl Totes aprenents per una futura guerra mondiala Del 36 de novembre de l’an 38 Brigadistas internacionals Venguèron del monde amb bona volontat Chècs e galleses e australians tanben Chipriòtes, egipcians e argerians S’amassèron los Ianquis amb de cubans joioses De la freda escandinavia fins als mexicans De la Brigada Lincoln a la Thaelmann Totes fasent fòrça jos la frasa del “No pasaràn“ E una beluga de lum per véncer la foscor 6 Les Rencards – Pas de coeur 06a-Pas de Coeur-Les Rencards Tè, totjorn en seguida, un grop de ròck que tomba plan dins l’esperit “Manda !”, l’avèm descobèrt al festenal Marveloze lo g-onze de julhet de l’an passat doncas a Maruejòls. Merli Marlowe la cantaira que ten un carisme incredible e per d’unes còps fa pensar a un crosament de Nico del Velvet Underground amb Jacqueline Taièb la cantaira franco-tunisiana de las annadas sesenta, se ditz qu’es catalana, lo grop : guitarra Marc Argenter, bassa Gabriel de Camargo, bataria Ian Kay. 06b-Sept heures du matin – Jacqueline Taïeb 7 Enric Terral Los Gantias Los Gantias (primièra partida) Cal que vos raconta la vida De gens que la fortuna oblida D’aquèl monde de feniants Emploiats a copar de gants Ieu ne soi d’aquela canalha Que dins la setmana trabalha Lo mai cinc jorns sens deròcar Que s’òm vòl trobar cal cercar Pas a l’ostal de la Querbessa Mes a l’ostèl de la Charlessa, De Vilaret aquí veiretz Se nautres o cedan en res A-n-aquelas personas richas Que manjan de fesans, de bichas Que pudon sobent a relais Que vau faire a-n-aquela taula : Aquí, la paura cagaraula Vendrà pas gaire banejar Las levadas pòdon pas far, Lo fetge non plus. Per intrada, Amb d’aurelhetas aprestadas Una polarda aparestrà Après ela, de que vendrà ? Canards, polets, en sauça, o a l’aste, E de crenta qu’aquó refasta Lo vin del pus riche malhòl Nos rinçarà lo gargalhòl. Tot aquò enterrat, alara Creses que n’ an van ? … Pas encara Çò melhor n’es pas arribat, Poirètz enfin L dins un lòng plat, Las quatre patas alongadas E lo doas aurelhas copadas, S’installa un supèrbe animal D’ont van faire nòstre regal Lo pus abile pren la pèça E coma la pèl la despèça, Cada gantièr pesca un talhon Mes jamai deguns diriá pron ! E las siètas son tant fretadas Que pareisson desvernissadas Après la lebre van manjar Dins lo but de nos netoiar Una bèrda e tendra ensalada Pel plus pangossiós preparada Un pan de formatge, de fruits Quauquas ametlas, de biscuits E puèi beurem lo pichon veire !… Mas portant, cal ben descarrar. E vesètz partir la tròpa Quand la luna a quitat sa rauba Per parèstre nuda al regard. Alara los uns sens retard Van se cochar, d’autres se borran, Los pus ibronhasses s’enforran Dins un cafè, per acabar Amb de bièra de s’assomar. Lo dimars qual se lèva ? Es uèch oras, lo sòm nos creba A nou, n’avèm pas Mas detz “car uèi es mercat” Lo lòng del Cobèrt de la Plaça Tota la banda se ramassa Van beure lo Cliquen, l’abbé Lo sera, nos cal lo cafè E quand avèm fach la partida Çò que jamai deguns oblida Un, tot en se grifant los uèlhs Va metre a l’umide de pels L’autre va colar de forquetas Tot en fumant de cigaretas Dos jògan de litres al piè La flemma es tot dins l’atalhièr Que n’anam abant sièis oras “E tu, mon chèr, de desonoras Se sessas pas de trabalhar Veses, en m’en anèm crostilhar, Mon comissari que s’avança Una carta a la man, d’avança Devinhi qu’un collèga es mòrt, E tot en deplorant son sòrt Pense qu’aqueste camarade Farà perdre mièjajornada. Fin de la primièra partida. 8 Ukulele o pròche De musica hawaiana, festiva e risolièra de las annadas quaranta, Spike Jones e sa formacion The Wacky Wacky band que se pòt comprendre coma lo grop de pacotilha, de tòc e de bròc. Me semble que n’i a un autre nom Spike Jones and The City Sleekers. Podèm pensar qu’es una musica cartonesca per que fa pensar sul pic a d’animats. Puèi farem seguir lo tròc Le Taxidermiste de Tony Truant, que l’ai conegut coma lo guitarrista del trio de Rouen (Roanés) The Dogs. Es fòrça presat per lo mitan ukuleleista coma un brave musician d’aquel instrument, lo morcèu Le Taxidermiste ten una bona plaça dins la sanflorada d’estandards de ukulele francés. 08a-Hawaian War Dance – Spike Jones and The Wacky Wacky band 08b-Le Taxidermiste-Tony Truant 9 Pere Ubu – Non Alignment Pact Pere Ubu un grop de Cleveland que en 1975 prefigura lo punk, son un pauc los aujòls del movement punk. Fins a 2017 son encara actius, pr’amor que lor darrièr album data de 2017. 09-Non Alignment Pact-Pere Ubu 10 Calendièr 10-La Séquence du Spectateur Lo dissabte 6 de junh a Ròcatalhada, a partir de 16h o 4 oras del vèspre, Lo talhièr de cant Festenal de Val de Musa, que coneissèm plan aquí a Manda ! cantarà. Mas avans lo Marcon, Marc Veissières, vos farà visitar lo vilatge e vos agradarà de sos comentaris assabentats. Total festum dissabte 20 de junh al parc de la victòria organizat per Calandreta. I aurà un platèu de RadioLarzac, 8 carrièra de la Bocaria, Milhau en Occitania Petit Modèle. 11 FIN 11-Cowboy Bebop – Bad Dog No Biscuits.mp3 (4’42) (tapis) Vaquí que s’acaba Manda ! una edicion balèsa e comola…

Pour rappel, Domenge et Célian vous invitent à voter pour soutenir Manda !!! MANDA ! #6 2026.03.16 1-intro 01-Sid Redad Fadoul Sèm ja al mes de Març la natura trepeja coma lo bèstial dins las escuras. Los jorns se fan mai long e la lutz comença de ganhar sa batesta contra la nuèch. Pecaire, la debuta del mes de març lo paure Bernat Cauhapé non la veira pas. Perque nos quitèt a la fin del mes de febrièr, foguèt sebellit lo 2 de març a-z-Albi. Artiste complet, plastician, autor, musician e escenograf sa produccion èra bravament dedicada a l’eime occitan, son expression artistica es una inspiracion per tot lo monde que s’interessa de prèp o de luònh a nòstre biais occitan e catalan de viure aquí al país. pad_Manda_solet.mp3 Una emission d’una ora en occitan e en catalan amb d’unes tròces de cultura mediteranenca, de Ròck, de Punk, de Jazz, de Ukulele e un tamarron que fa còrrer los pebrons. 2-Butthole Surfers 02-Butthole surfers – Pepper.mp3 L’emission comença amb un grop de noise rock, venan de San Antonio, Texas que s’es format en (1981) mil nòu cent ochant-un. Butthole Surfers son nom los prenguèron per causa d’una error d’un presentaire que prenguèt lo títol d’una cançon per lo nom del grop dins son anoncia e aquò demorèt. ‘Quó’s estranh qu’ajan pas agut de problèmas per dintrar dins los catalògues de la companias majoras yanquees e puèi de tirar la moneda per far de videos tant plan fachas coma aquela de Pepper (comprendre l’ambient repressiu de las annadas seissantas al Texas). 3-Vocabulari 03-Ma sorcière bien aimée – Générique Tanpauc, l’amic Eric es pas amb nosautres per lo vocabulari mas m’assegura que per las emissions venentas aurem lo plaser d’aprofièchar de sas competéncias. Coma lo mes passat fasèm lectura del libre “Al Picar de la Dalha” d’Andriu Lagarda l’autor que festeja sos cent ans – vaquí qualques diches sul mes de març : dires de Març p. 20 4-Djé Baleti 04-Djé Baleti – Estofagarri.mp3 Venèm d’ausir Djé Baleti, que s’ameritariá una emission, sonque fa dòl que podèm pas trobar un tròç de musica completament en òc, li cal totjorn claufir sas intervencions de partidas en francés per far passar l’estofagarri. Vos aprometi que farai mon trabalh correctament lo còp venent es vos trobarai un tròç completament en òc en nissart pel cas. Recepta de Topina : La sopa a l’uòu pad_Quante regal.mp3 Recepta tirada del libre de Jòrdi Girard, lo nòstre felibre. Lo Milhautenc a taula Mameta : Jes e l’Angelus que pica ! De qu’anam manjar d’uèi. Avèm pas res de fach. Paura femna, nos podèm bolegar ! Margarida : Me demòra encara un saquet d’aquela sopa en podra que crompèri per la fièra de Carèma. Mameta : Fotre que nani ! Lo darrièr còp que la me faguèras tastar, cujèri ne’n tibar e me calguèt tisanejar tota la nuèch. Urosament qu’aviái de rovenet (petit-chêne) ! Vòls de vite fach ? : ten una sopa a l’uòu ! Margarida : Del temps que fasètz caufar l’aiga, me’n vau levar l’uòu de la galina còl-plumat, l’ai ausida cantar. Es vertat : la sopa a l’uòu es lèu escalcida, sabèm çò que manjam e còsta pas gaire e, amb vòstre uòu, d’aiga bolida, qualques grans d’alh e de sal. Trincatz l’uòu dins l’ola-sopièira. Viratz lo gojòl (rovel en catalan) amb un culherat d’òli. Dins l’alhada qu’aurètz facha bolir detz minutas, vojatz lo blanc : sa calha de pic. Puèi fasètz la rajolar pauc a pauc dins la sopièira en remenant doçamenton. Escullatz dins cada sièta… Papeta e Baptista, lo bigòs sus l’espatla, tornavan de fòire. Papeta : Sang de grelh, t’ai un talent que lo vesi corre ! Mameta : Sabes qu’uèi fasèm magre. Manjam la sopa a l’uòu. Baptiste : Òc-da, papeta, e l’aiga bolida sauva la vida ! Papeta : Tustarem un pauc sul formatge ! Mameta : E saique tanben un pauc tròp sul pinton ! qualques grans d’alh, un uòu, aiga bolhenta, sal e pebre. Pan passit. pad_Dali Viralenga La recepta de cocina (Celian) Bon dia, amics! (Hola amics!) Encantat de tornar-vos a veure! Cada cop més de vosaltres compartiu les meves receptes catalanes! Això em fa plaer! Moltes gràcies! (em fa feliç, moltes gràcies) Avui, reservo la meva recepta d’Ollada ben porcajada (ben guarnida amb porc)! Abans, a la primera gelada, al nostre camp, era el plat rústic diari… Avui, enriquida, l’ollada s’ha convertit en EL plat emblemàtic de la gastronomia catalana. Hummmmm! Aquest plat estofat desprèn aromes extraordinàries, una autèntica òpera d’aromes sublimades per una simfonia de sabors a la boca! És clar que cuinar ollada requereix temps, paciència i generositat… D’altra banda, prepara moments compartits de felicitat! Així, només esmentar-ne obre la promesa de boniques garanties per sempre delectar els convidats, reunir taules alegres o convidar a una trobada íntima i gurmet… En el passat, al país català, a les masies, cada família de pagesos (pagesos) tenia el seu porc destinat a salar botifarres, patés, salsitxes, pernils. Així, a la primera gelada de l’hivern, a la lluna vella, (per evitar qualsevol risc de podridura o malbaratament de la carn) Escoltant les seves queixes ansioses, aquests porcs preveien la cerimònia de la Matança, on havien de ser sacrificats? Va ser l’ocasió d’una bonica festa on van participar la família i els veïns…   Vòtacion de la region Manda ! a pausat un projècte a mitan del mes de febrièr a la Region Occitania-Pyreneus-Mediterranèu, vos avèm demandat de votar per nosautres, e ben mercés plan perque sèm d’al moment que fasèm los comptes, los segonds mentre cinquante e dos projèctes. Sèm plan contents, estrambordats. Necesitem votes més per guyanar amb el nostre project que és el programe “Manda !”. Voteu, voteu i viteu per “Manda !”. Visual novèl Puèi una bona novèla, Manda ! s’adorna d’un visual novèl, dessenhat amb la pata talentosa de Maxime qu’es un amic de longa de la radio. Sèm fièr coma de pesolhs dins la barba de vòstre umilde pad_Manda_solet.mp3 pad_Mura Masa – Deal Wiv It.mp3 5 & 6-Ukulele Vaquí la sequéncia ukulele a l’acostumada los artistes e musicians qu’aimam plan aquí a Manda ! Gus & Fin los escosseses que fan de LOFI (low fidelity), cal èsser un crane musician per far de musica amb d’instruments de pauca valor. Lo tròç es Are Friends Electrics escricha per Gary Numan del grop Tubeway Army. Puèi Christopher Davis-Shannon dins son interpretacion de Honeysuckle Rose de Fats Waller. Es un joièl d’interpretacion e per los que s’interessan a tocar l’ukulele, es une demostracion de las polidas, de primièra borra. Pichona precision Christopher Davis-Shannon dona de corses d’una qualitat extraordinaria. 5-Gus & Fin 05-Gus & Fin – Are Friends Electric_.mp3 6-Christopher Davis-Shannon 06-Christopher Davis-Shannon – Honeysuckle Rose (Fats Waller) 7-Angine de Poitrine 07-Angine de Poitrine – Fabienk Fabienk per Angine de Poitrine un grop de Quebequeses del Sagueney, un parelh de musician Khn de Poitrine bassa e guitara e un setbox amb un fais de pedalas, Klek de Poitrine a la batariá. Jògan amassa dempuèi qu’an treize ans. Son vestits e amagats darrièr un costume incredible amb una escenografia inedita e estonanta. Es de pas creire cossi pòdon jogar amb tant d’aise e tecnicitat en dejos d’aquela atrencadura. Soi pivelat. pad_Andiamo.mp3 8-Cançon revirada : Sono Ticinese 08-David Castello-Lopes – Sono Ticinese Soi Tessinés Sono Ticinese D’unes dison que soi porcás E que soi bagassièr (bordelièr) Que soi grossièr, que parli fòrt Que non coneissi la noblesa Mon gost, çò dison Non es segur quand voldri­ái Totes dison que soi paure Totes dison que soi desmonedat Es crudèl, mas de que respondètz ?Que non ai brica picalha mas soi sexy Que non ai moneda mas soi sexy Portafuèlha pichon, solide Mas nauta sensualitat Revengut ridicul, benlèu Mas super flexibilitat Soi Tessinés Soi TessinésRessorças limitadas, òc De còps, dolor dardenièra Mas totjorn règli las deutas Amb la competéncia carnala Soi Tessinés Soi TessinésMens fisable que los tedeschi Mens rafinat que los romandeses Mens chic, que los autres soisses Mas mai bicable que los autres totesAhaha Non ai sòus mas soi sexy Non ai sòus mas soi sexySoi Tessinés Alcuni dicono che sono sporco E che mi piace la promiscuità Che sono grezzo, que parlo forte Che non conosco la nobiltà Il mio gusto, dicono loro Non é sicuro quanto vorrei Dicono tutti que sono povero Dicono tutti que non ho soldi E crudele, ma che cosa rispondi ?Que non ho soldi ma sono sexy Non ho soldi ma sono sexy Non ho soldi ma sono sexy Piccolo portafoglio, certo Ma alta sensualità Reddito ridicolo, forse Ma super flessibilità Sono ticinese Sono ticineseRisorse limitate, si A volte, dolore fiscale Ma sempre saldo i debiti Con competenza carnale Sono Ticinese Sono TicineseMeno affidabile dei tedeschi Meno raffinato dei romandi Meno chic, di altri svizzeri Ma più scopabile di loro tutti HahahaNon ho soldi ma sono sexy Non ho soldi ma sono sexySono Ticinese L’umorista David Castello-Lopes liura una novèla compausicion dins una seria que retracha los soisses amb ferocitat. A la debuta èra una comanda de la television soisse RTS, qu’an gostat fòrça l’umor de Castello-Lopes e coma los soisses an una capacitat d’autoderision que los francimands se’n deuriá inspirar… lo succès foguèt incredible. 9-Claudine Longet 09-Claudine Longet – Nothing To Loose Claudine Longet canta una cançon de la banda originala de “La Party” o de “The Party” de Blake Edwards. Lo film es un cap d’òbra d’umor coma un sonrire de costat, una parodia. La musica es d’Henry Mancini. La vida de la cantaira es risolièra e un pauc dramatica rapòrt a sa manca de talent artistica, nos cal pas espandre dessus. Soi tombat sus un balado (podcast) de GrosNaze que parla d’aquó amb fòrça competéncia e un ton aice que dona la tressusor. 10-Macarimiri – Pizzica Rai 2 10-Mascarimiri – Pizzica Rai 2 Mascarimiri, es qu’avèm besonh de presentar Mascarimiri lo grop polhèse que reviscòla la musica salentina. Los fraires Giagnotti Claudio « Cavallo » e son fraire Cosimo qu’avián enfuòcat l’empont a una estivada de la grandas. Figuratz-vos que se son produches un primièr còp abans mas la tormenta copèt la fèsta. L’impression sul public çaquela foguèt tan fòrta que los organizaires los faguèron venir tornamai. 11-Calendièr 11-La séquence du spectateur (tapis) (2’08) Venetz votar per “Manda !” es encara temps fins diluns 30 de març inclus. Veire lo calendièr de Sirventés mandat per Nico de la tecnica. 12-FIN 12-Cowboy Bebop – Bad Dog No Biscuits.mp3 (4’42) (tapis) Vaquí que s’acaba Manda ! una edicion balèsa e comola d’asenadas, de besucariòtas eca (e causas autras)…

Cette semaine, on retrouve le 5ème numéro de l’émission « Manda ! »   Non doblidatz pas de votar per l’emission sus la plataforma Ma Région Citoyenne   Votatz per Manda ! es aquí. Intro Beastie Boys -＂Live At P.J.’s＂@Letterman Abans d’entemenar lo mes de febrièr, nos caldrà pausar un pauc sul mes de genièr que tristament veguèt la despartida de Maria Roanet a l’espital de Sant-Africa dimenge lo vint e cinc . Es la novèla que tombèt en plen de la dictada occitana organizada per l’associacion Cap l’Òc, que se teniá a Carré des Arts e prenguèt lo monde a la decebuda. Una autra pensada per lo paure Crestian Dur, nòstre vesin de la Plaça de la Capela que teniá fa temps una cronica a France Bleu Erau, puèi que se vesiá de quora en quora dins las manifestacions e festas occitanas o relativas a la cultura occitana. Èra sortit de Severac la Gleisa, çò me sembla e un crane locutor natiu de la lenga nòstra. El tanben defuntèt a la debuta de l’an. Una emission d’una ora en occitan e en catalan amb d’unes tròces de cultura mediteranenca, de Ròck, de Punk, de Jazz, de Ukulele e un tamarron que fa còrrer los pebrons. Intro Besièrs ： Marie Rouanet Qualques mots de Maria Roanet, sus son barri Besierenc. Dins sa votz pròpri. Per l’emission de duèi avèm : Lo vocabulari La recepta : de topina, de mangiscla, amb la cultura occitana tan coma catalana cal totjorn parlar de manjar, donca una recepte tipica, encara mens cara, encara mai simpla per festejar Nòstra Dama de Candelosa : « las pascadas ». Vocabulari Non, l’amic Eric es pas amb nosautres per lo vocabulari quicòm me ditz qu’es cunhat o melhor subreconjat coma se dison los gascons. Alara duèi la cronica de vocabulari es Andriu Lagarda que la vos farai passar dins ma votz. Andriu Lagarda l’autor de “Al picar de la dalha” – amb qualques diches sul mes de febrièr : Legir paginas 11, 12,13, 14 Viva la Candelosa o visca la Candelosa Recepta tirada del libre de Jòrdi Girard, lo nòstre felibre. Lo Milhautenc a taula Polita ! Melia ! Sonatz los enfants que plòura lèu… E venètz ! Al diable l’argent ! A mai ajessem pas lo lo­ís d’aur per far sautar la “crêpe“, coma dison – sul cabinet, qu’aquó nos empacha pas de tastar nòstra pascada de la Candelosa ! “ . E davant tota l’ostalada acampada sul pic, se podiá ausir la Frasia explicar : “Dins una escudela mesclatz un brave planponh de farina, dos uòus, un espessuc de sal. Desfelcissètz amb mièg litre de lach freg. N’i a qu’aiman d’i trissar de jolvèrd, de lardons o de cebas. Quand l’òli freginarà dins la padena, vojatz vòstra pasta que vos caldrà ponchar per en dejos amb la forqueta : aital la pascada s’apegarà pas e rosselejarà. Aquí un costat de fach ! Se sètz adrech la faretz sautar per la virar. S’avètz paur, la viraretz sus un cabucèl. Metètz tornar al fuòc qualquas minutas e lèu la pascada serà presta. Freja se laissarà endavalar, mas cauda, totes dison qu’es mai gostosa. Defòra, los nivols avián crevat e Polita de repotegar : “Macassieu, quand plòu sus la candela, plòu sus la gavèla. Encara un estiu de fotut !”. 5 gròssas culhièrs de farina, 2 uòus entièrs, un mièg de lach. Sal. A causir : jolvèrd, cèba o lardon pichon ponch de gramatica, aquí Jòrdi Girard fa dire a Polita que plòu sus la gavèla. I a dos mots possibles, un masculin, lo gavèl qu’es la bròca que ven sus la soca de vinha, un femenin per parlar de l’ensemble de gavèls que dona la gavèla. Es una caracteristica idiomatica de l’occitan de femenisar un mot masculin per l’augmentar o lo rendre collectiu. Mai important, que. Un figuièr es pas qu’una bròca e la figuièra qu’es mai bartassuda. Barrut – L’èrba d’agram L’èrba d’agram, lo crit d’afirmacion fòrt de Joan Bodon “Es sus la talvera qu’es la libertat !” Cantat per Lo Barrut, de dos mil detz e set ja. A tu Celian.   Els Germans Roca i la Cuina Catalana >  Introducció Bon dia a tothom, benvinguts al restaurant català. I/ La crònica Avui abordarem un tema que em toca especialment el cor: la gastronomia catalana. Perquè la cuina no és només allò que tenim al plat… és una llengua, una història, un territori i una manera de viure. I per representar aquesta cuina catalana contemporània, he triat presentar-vos tres germans que s’han convertit en llegendes vives de l’alta gastronomia mundial: Joan, Josep i Jordi Roca. Tres germans, tres talents, una mateixa passió i un restaurant mític: El Celler de Can Roca, a Girona, a Catalunya. Poseu-vos còmodes, agafeu la llibreta de receptes i el bolígraf que l’acompanya, i sobretot… …obriu bé les orelles! 1. Els germans Roca: una història de família catalana La història comença a Girona, a Catalunya, en un barri popular. Els pares dels germans Roca tenen un petit restaurant familiar, Can Roca, on la mare cuina i el pare serveix els clients. Els tres germans creixen literalment entre cassoles i taules, en aquest ambient càlid on la cuina és un llenguatge quotidià. • Joan Roca, el gran, nascut el 1964, esdevé xef cuiner. És el creatiu, el director d’orquestra de la cuina. • Josep Roca, nascut el 1966, s’especialitza en el vi i esdevé sommelier. És el poeta del vi, aquell que explica les ampolles com si fossin històries. • Jordi Roca, el petit, nascut el 1978, esdevé pastisser. És l’alquimista dolç, conegut pels seus postres avantguardistes i, de vegades, completament bojos. L’any 1986 obren El Celler de Can Roca, just al costat del restaurant familiar. A poc a poc, la seva cuina es converteix en una referència mundial. El restaurant obté tres estrelles Michelin i fins i tot és escollit millor restaurant del món pel rànquing The World’s 50 Best Restaurants els anys 2013 i 2015. Però, malgrat aquest èxit planetari, els germans Roca continuen profundament arrelats al seu territori, a Catalunya, als seus productes, a la seva llengua i a la seva cultura. I no la deixarien per res del món. 2. Una cuina catalana entre tradició i innovació La cuina dels germans Roca és un diàleg constant entre la tradició catalana i la innovació científica i artística. Revisiten plats populars i receptes de l’àvia amb tècniques modernes: cocció al buit, destil·lació d’aromes, textures inèdites… Per a ells, la cuina és una forma d’art total: mengem, olorem, escoltem, mirem i recordem. Han creat, per exemple, plats inspirats en paisatges catalans, en records d’infantesa o fins i tot en perfums! II/ La recepta de cuina 1. Un plat signatura: el “Perfum de terra” (un plat emblemàtic) Per a aquesta crònica, us proposo descobrir un plat emblemàtic inspirat en la seva cuina: un plat català reinterpretat pels Roca, per exemple un arròs negre amb sèpia a l’estil Roca — més accessible de preparar a casa, però fidel a l’esperit de la seva cuina. Us donaré una recepta detallada inspirada en la cuina catalana contemporània. 2. Recepta detallada: Arròs negre català amb sèpia (arròs negre reinterpretat) Ingredients per a 4 persones: • 320 g d’arròs rodó (tipus bomba o arborio) • 500 g de sèpia fresca • 1 ceba • 2 grans d’all • 1 tomàquet madur ratllat • 1 litre de fumet de peix • 2 sobres de tinta de sèpia (o la de la sèpia fresca) • 10 cl de vi blanc sec • Oli d’oliva verge extra • Sal i pebre • Julivert fresc Per a l’allioli: • 1 rovell d’ou • 1 gra d’all • 15 cl d’oli d’oliva suau • Sal, suc de llimona Passos de preparació: 1. Preparar la sèpia Netegeu la sèpia i talleu-la a trossos petits. Reserveu la tinta si en teniu. 2. Fer la base aromàtica En una paella gran o paellera, sofregiu la ceba i l’all ben picats amb oli d’oliva fins que siguin transparents. Afegiu-hi el tomàquet ratllat i deixeu-ho coure uns minuts. 3. Afegir la sèpia Afegiu els trossos de sèpia i salteu-los uns minuts. Desglaceu amb el vi blanc i deixeu reduir. 4. L’arròs Afegiu l’arròs, barregeu-lo bé perquè s’impregni dels sucs, i després aboqueu-hi la tinta de sèpia diluïda amb una mica de fumet. 5. La cocció Afegiu el fumet calent a poc a poc, com si fos un risotto, durant uns 18 minuts, remenant regularment. 6. L’allioli Piqueu l’all amb la sal, afegiu-hi el rovell d’ou i munteu una maionesa amb l’oli d’oliva. Acabeu amb unes gotes de suc de llimona. 7. Emplatat Serviu l’arròs negre ben cremós, amb una quenelle d’allioli i una mica de julivert fresc. 3. La gastronomia com a cultura viva Els germans Roca no només fan cuina: expliquen Catalunya al món sencer. A través dels seus plats parlen de la seva llengua, dels seus paisatges i dels seus records d’infantesa. Participen en projectes culturals, documentals i llibres, i defensen una gastronomia sostenible, respectuosa amb els productors i amb el territori. És una manera de dir que la cultura catalana és viva, moderna, creativa i oberta al món. >  Conclusió I vet aquí un petit viatge per Catalunya, entre cassoles, records i estrelles Michelin. Si voleu descobrir la cultura catalana, obriu un llibre, escolteu la llengua… però sobretot, entreu a la cuina i proveu una recepta! Això és tot! Moltes gràcies! Jazz : Tell me – The Very Big Experimental Toubifri Orchestra Tell me – The Very Big Experimental Toubifri Orchestra Per s’acoconar e se parar del freg, Manda ! vos balha un tròç de Jazz amb lo big band The Very Big Experimental Toubifri Orchestra, un collectiu de Lion de milanta musicians, benlèu un pauc mens, mai qu’un trentenat sus l’empont. Aquí un tròç que rescaufa doçamenton, subtil e mofle coma la gauta d’un nenet. Brama : Saber Volar Brama – Saber Volar Brama lo grop auvernhat qu’avèm descobèrt lo mes passat e que nos plai a nautres a Radio Larzac. Se tròba dins la cadena You Tube “Lost in Traditions” del collectiu Soyouz Folklore Moderne religat a l’iniciativa “iNOUïS du Printemps de Bourges 2021” amb: Paolo Gauthier (batariá), Simon Guy (guitara), Baptiste Lherbeil (vièla de roda). Registrat al conservatori de musica de Tulle (19) lo 07 de mai dos mila vint-un (2021). Laura de Lluis Llach Laura Lluis LLach Tirat del disc “Campanades a Morts” lo tocasenh 1977 mil nou cent setenta set. Que sa cobèrta mòstra una man en forma de saludacion fascista. Siá sonque dos ans aprèp la mòrt de Franco. La cançon ren omenatge a son acompanhatritz a la guitara, Laura Almerich. Lo concèrt dins lo desquet (Tiny Desk Concert) Totjorn dins la dralha dels pichons concèrts de Tiny Desk Concert de NPR, ara es un grop fòrt conegut e presat, Tom Tom Club. A la debuta es un “spin off” de Talking Head amb Tina Weymouth e Chris Frantz, d’unes dison que lor estil èra una prefiguracion del hip-hop e del Rap qu’espelissiá d’aqueste moment per aquó caldrà escotar “Wordy Rappinghood”. Genius of Love – Tom Tom Club：NPR Music Tiny Desk Concert Misirlou Miserlou – Gugug Coma de costuma, Manda ! l’emission que “manda lo batèu”, “que fa tirar”, “que buta a la ròda”, se deu de far virar la cultura ukuleleista amb nòstre grop punk escossés favorit Gugug. Mas pel moment nos a presentat un omenatge al rebetiko, lo blues grec o turc amb una gama arabo-andalosa. Los musicològues an una terme per tot aquò : lo mòde major doble armonique o mòde bizantin major o mòde major ongrés (la seconda es minora e la setena majora). Maria Roanet Una lenga per l’esperança, Una lenga per l’esperança – Marie Rouanet Calendièr Lo lector del val, la tematica : “Dins la bóstia de las letras , un paperòt : Rendetz-vos a l’estacion de metrò de Ramonvila“, escrivetz la seguida mas lèu lèu perque la data de clausura se serra al 19 de febrier. https://www.lecteurduval.org/310-concours-nouvelles.html Ostal de ma region la quinzena de las lengas regionalas Occitana e Catalana del 16 de febrièr entrò lo 1ier de març, exposicion en commemoracion dels detz ans de la despartida de Ives Roqueta qu’es un autor fòrt estacat al sud-avairon i aurà tanben una pensada per la paura Maria Roanet, sa femna que defuntèt a la fin del mes de genièr. L’exposicion es montada per l’associacion sud-avaironesa Cap l’Òc. Patric Cofin lo 18 de febrièr a partir de 18 oras, tendrà una conferéncia sus Ives Roqueta e serà el lo mai assabentat per evocar lo paure Ives. Recaliu cors de lenga pels començaires e confirmats dimècres 25 de febrièr a quatre oras del vèspre pels començaires, a cinc oras e mièja pels desgordits. Gara ! que serà un cors foran, mas pas luènh del fogal, perque se tendrà a l’ostal de ma region sus la plaça de la Capela. Es Magalona, nòstra ostessa que nos recebrà totjorn dins lo cadre de la quinzena de las lengas regionalas. Lo Caylar l’associacion LARZAC VILATGE D’EURÒPA, cada primièr dijòus del mes organiza un cafè occitan, Al Cailar doncas lo 5 de mar`c. Lo dimècres 25 de febrièr a 13h28 l’occi-tren amb una animacion musicala del tren partirà de Milhau cap a Besièrs per 15 oras. Una virada dins la vila es prevista puèi lo tren de 18h21 nos tornarà a Milhau per 20h16. L’animacion serà assegurada per l’artista Joanda. Lo dissabte 21 de febrièr a Comprenhac “Festa de la sant Cochon”, aperitiu amb l’orquestra de bassas de Comprenhac e Balèti amb lo trio Loriot. Lo repais e lo balèti sonque 18 euros, pas car. Organizat per l’EpiC de Comprenhac. Votatz per Manda sus la plataforma Parlem de la Region Occitanie-Pyrénées-Méditérranée fins a diluns 30 de març inclús. FIN Cowboy Bebop – Bad Dog No Biscuits Vaquí que s’acaba Manda ! una edicion balèsa e comola…

Voici le 4ème numéro de Manda ! Solide ! lo quatren numerò es en linha sur Radio Larzac   « Pas de truc, pas de patac ; Escotatz Radio Larzac ! » Intro Djé Balèti – Manda lo batèu (live) Djé Balèti de Nissa – Manda lo batèu entemena la quatrena emission de Manda. Primièra de dos mila vint-e-sièis (2026). Coma a l’acostumada sèm totes dos, Celian e Domenge per animar aquela emission que se sòna : Una emission d’una ora en occitan e en catalan amb d’unes tròces de cultura mediteranenca, de Ròck, de Punk, de Jazz, de Ukulele. GUGUG The Stranglers – (Get A ) Grip (On Yourself) Encara un tròç del grop Escossés GUGUG Gus & Fin, que s’atissan a far d’omenatges a la musica de lor joventut, es a dire de musica punk, çaquela es pas segur que Los Stranglers siagan francament una formacion punk, mas de l’epoca meteissa e lor caminament èra parallèl. Per l’emission de duèi avèm : Lo vocabulari, lo rendetzvos d’Eric que vos potoneja dempuèi Sant-Peire de la Faja sul Larzac. La recepta : de topina, de mangiscla, amb la cultura occitana tan coma catalana cal totjorn parlar de manjar, donca una recepte tipica, pas cara, simpla que simpla, de topina d’en cò nòstre : « las entilhas ». Un acaissal jazz amb Thelonious Monk (Live in Tokio) La tematica a l’entorn d’un pichon nom : Catarina dins sa version trista puèi empebrada. La cançon revirada per la seconda version. Vocabulari Ma sorcière bien aimée – Générique E ben vaquí l’ora de la bofiòla d’Eric sus lo vocabulari, per lo mes de Genièr es lo vèrb Borrar dins sas accepcions divèrsas…. Borrar JDD Ràdio Larzac Las entilhas Recepta tirada del libre de Jòrdi Girard, lo nòstre felibre. Lo Milhautenc a taula Papeta disià : « Enfants, volètz d’argent tota l’annada ? Manjatz d’entilhas pel primièr de l’an !» Aquí çò que fasià mameta : per los sieis aganits, vojava una liura d’entilhas plan triadas e netejadas dins un topin a mitat plen d’aiga freja. L’i fasià prener un bòlh (detz minutas). D’aquel temps, fasià coire de codenas, rascladas a cau, dins un pauc d’aiga perfumada amb una fuèlha de laurièr, de fribola, de ceba e un clavèl de giròfle, sens oblidar un gran d’alhet. A son grat salava e pebrava. Pièi, escampava l’aiga del topin e vojava las entilhas dins las codenas a mitat cuèchas. Finissiá per un rajolet d’òli. Alara, plan acaptat jos la cabucela, a pichon fiòc, tot aquò confisiá doçamenton. Al cap d’una oreta, podià sonar son monde. E podètz creire qu’en s’ataulant totes salivejavan. E la vòstra mameta, cossí fasiá ? Benlèu, metiá de costilhons o la coèta del pòrc… Volètz d’argent per l’annada ? Fasètz çò-meme ! E ara, bona annada, granada, accompanhada de fòrças maitas ! E se non siam pas mai, que non siaguem pas mens ! Per sièis personas : 1clavel de giròfle 500 gramas d’entilhas 150 gr de codenas de pòrc o la coeta 1 ceba 1 fuèlha de laurièr 1 branca de fribola 1 clavèl d’alhet Sal e pebre. Thelonious Monk En mil nou cent setant’un (1971), l’ostal d’edicion Japan’s Express engatja Thelonious Monk per sortir lo disque «Monk in Tokyo» amb un quartet novèl compausat del saxophonista Paul Jeffrey, lo bassista Larry Ridley, e a la battariá Lenny McBrowne sus un costat, e amb Toshiyuki Miyama & His New Herd Orchestra de l’autre costat. Mai d’aquò, engatjet lo saxophonista Pat Patrick e lo filh Thelonious, Jr. per son quartet. Monk defuntèt en 1982. Thelonious Monk – Bemsha Swing (Monk In Tokyo) Catarina lavava, Katrina bufava Jol pont de Mirabel Catarina lavava. Venguèron a passar Tres cavaliers d’armada. Lo primier li diguèt : « Non sètz pas maridada ? » Lo segond li donèt Una polida baga. Mas la baga del det Tombèt al fons de l’aiga. Lo tresen sautèt Faguèt la cabussada. Mas tornèt pas montar Non trobèt pas la baga. Jol pont de Mirabel Catarina plorava. Tres òbras a l’entorn del pichon nom Catarina, un que lavava, l’autra mai irosa que bufava… Jol – Pont de Mirabel per Lou Dàvi CXK – Jol Pont de Mirabèl Black lips O Katrina (Banda originala de Scott Pilgrim) O Katrina Ò Catarina [Verse] O Katrina why you gotta be mean? You saw a highway down in New Orleans I can’t believe what I saw on the TV screen O Katrina why can’t you be serene? [Chorus] O Katrina! (O Katrina!) O Katrina! (O Katrina!) O Katrina! (O Katrina!) Why you gotta be mean (O Katrina!) Why you gotta be mean Ò Catarina per què siás venguda missanta ? As vist l’autopista entrò New Orleans Non pòdi creire çò qu’ai vist a la Tele Ò Catarina per què podes pas demora suava ?[Chorus] Ò Catarina ! (Ò Catarina) Ò Catarina ! (Ò Catarina) Ò Catarina ! (Ò Catarina) Ò Catarina per què siás venguda missanta ? (Ò Catarina) Per què siás venguda missanta Scott Pilgrim vs The World Soundtrack – O Katrina ! Ma Jòia – Brama Ma jòia del grop Brama, de Clarmont d’Auvèrnhe, an fach una emission completa a France Musique, dins l’emission Ocora especializada dins las musicas tradicionalas. Un grop de seguir que met un suènh a servar la lenga coma cal. Solide qu’es en Nòrd-Occitan, (lemosin, auvernhat) aquèl engatgament es plan evident dins l’entrevista donada. Son los dos Simon Guy e Paolo Gauthier qu’escrivan las paraulas e de còps fan descobrir de poèmas de lor professora e vesina Dominique Decomps (professora de lemosin). Ma Jòia – Brama Aquí metrai ma jòia E l’i perdrai lo meu temps Aquel ostal non es meu A la pica dau jorn Me breça e me marmusa La nuèch qu’un m’emportarà Simon Guy – guitarra e cant Paolo Gauthier – battariá e cant Baptiste Lherbeil – vièla de rodaAmandine Pauvert – vièla de roda, cant Anthony Miranda – bassa e cant Brama – Ma Jòia https://www.radiofrance.fr/francemusique/podcasts/planete-ocora/du-rock-en-occitan-avec-le-groupe-brama-7238717 Lo concèrt dins lo desquet (Tiny Desk Concert) Ca7riel e Paco Amoroso, a la debuta un duo de trap experimental d’Argentina Catriel e Ulysses Guerriero qu’an amassada una banda de musicaires dels bons que te menan un ambient que l’exentricitat e lo calucitge se mesclan. Lor passatge a l’emission Tiny Desk Concert de tant qu’èra decabestrada es venguda una ersa virala dins lo monde entièr de mercés a YouTube. Una pichona explica sus çò qu’es Tiny Desk Concert es una emission de NPR (National Public Radio), dels Estats Units una radio al encòp publica e sostenguda per son public. L’emission convida de grops de musica d’artistes solo de tota mena per far un concèrt dins un desquet (DeVO, David Byrne, Taylor Swift,… e de desconeguts), un pichon burèu ont i a pas gaire de plaça per los musicians encara mens per lo public. Doncas lo Tiny Desk del 4 d’octobre 2024 faguèt espellir e descobrir Ca7riel e Paco Amoroso al monde entièr. CA7riel e Paco Amoroso – Tiny desk concert – Dumbaï Calendièr Lo VRAC, veirina regionala d’art contemporanèu, ten una mòstra de Luc Aussibal, Ponchas d’Agach, Luc que fan tanben tindar la lenga nòstra dins sas cançons, que bota en musica los tèxtes de Jaume Privat, ven nos far omenatge de nòstra Poncha d’Agast a nautres. Plan de l’Oliu o de l’olivièr, o plan de l’Anciana Comuna, dins l’ostal de Tauriac. Recaliu cors de lenga pels començaires e confirmats al Fogal La Capela, dimècres 14 de genièr puèi lo 28 de genièr a quatre oras del vèspre pels començaires, a cinc oras e mièja pels desgordits. Quicòm me ditz que i aurà un entrainament per preparar la dictada occitana. Cada setmana lo dimars lo talhièr Claudi Peiròt se remosa al local de la SEM (Societat d’Estudis Milhaugués), son local qu’es passat Carrieira de la Condamine. A Milhau. A tres oras del vèspre, de l’aprep-mièjorn, de la temtossada, del tantòst, coma volètz, d’al moment que a tres oras. Lo Festenal de La Musa a menada son amassada generala la setmana passada a la comuna de Castelnau-Pegairòls, seguit d’un repais al restaurant Lo Griffol. Per manca d’astre l’emission serà difusida lo diluns d’après. Lo Caylar l’associacion LARZAC VILATGE D’EURÒPA, cada primièr dijòus del mes organiza un cafè occitan, Al Cailar doncas lo 8 de genièr. Lèu a l’ostal de la region, plaça de la Capela, una exposicion sus Ives Roqueta se tendrà, après la de Max Roqueta per comemorar lo detzenari de sa despartida. Ne vos parlarem. FIN 0Cowboy Bebop – Bad Dog No Biscuits Vaquí que s’acaba Manda ! de pas doblidar lo mes de Genièr es lo mes de la dictada, una ocasion bèla de se retrobar per una vesprada festiva, un pichon despertin amb los amics per doblidar/eissublar lo freg e la cisampa.

Voici le 3ème numéro de « Manda ! »   Òc-da, non sètz enganats, Manda ! una emission en occitan e en catalan, amb tròces de punk, de ukulele, de jazz, de tot fin finala, fora borra e a fum de calhaus. Intro Cretin hop – The Ramones GUGUG(tapis) Adissiatz brave monde e tan pièger se m’engani, sèm totes dos, Celian e Domenge per animar aquela emission que se sòna : Una emission d’una ora en occitan e en catalan amb d’unes tròces de cultura mediteranenca, de Ròck, de Punk, de Jazz, de Ukulele, e un cachafuòc per tenir tota la nuèch de nadal. De topina, de mangiscla, amb la cultura occitana tan coma catalana cal totjorn parlar de manjar, donca una recepte tipica, pas cara, simpla que simpla, de topina d’en cò nòstre. Per l’emission de duèi avèm : un dorsièr de Nadal : la comparason entre un nadal occitan (provençal pel cas) e un nadal catalan lo tretze dessèrts (Provença) Nadal catalan una bofiòla de vocabulari (un tròcinon, tracinel de vocabulari) l’alestiment del Pan Calendau Poèm de Joan-Enric Fabre (nascut a Sant-Leonç) lo verboisset (lo pichon grifol) lo calendièr Dorsièr de Nadal Les treizes desserts Nadal en Provença. https://www.provenceweb.fr/f/vie-locale/traditions/13-desserts.htm Los quatre mendicants pachichòis Las datas Las figas secas Los raisims sècs Las noses o las nogas los reis los dominicans los augustins Los dos nogats blanc negre los penitents La pompas d’òli que nòl la flor d’irangièr Las fruchas mandarina rasim blanc melon d’aiga riquesa, abondéncia paciéncia lechièras, bonbons calisson d’Aís pasta de condonh frucha confida d’Ate Nadal tindaire Per la corala del Festenal de Val de Musa Festenal de La Musa – Nadal Tindaire Vocabulari De que ? Es ja l’ora de la bofiòla d’Eric es lo collèga de Sant-Peire de la Fage…. 0Eric Astié – Tenir Tradicion de Nadal (en Provença) Lo pan Calendal/ pan Calendau per lo resopet Segon la tradicion provençala, la taula del ser de Nadal deu èsser alestida de tres toalhas blancas empialadas, dessús tres candelièrs, tres sieton de blat de froment, e mai que tot, lo pan calendal bèl – fach de pura flor de froment, d’una bola centrala enredodat de dotze bolas pichonas es fissat en son centre d’une branca de verboisset (grifol pichon) simbòl de renaissença. Lo pan calendal es pas aquel de cada jorn. Es una micha, una torta, de son centre atalhat d’una crotz que representa Crist, e cada bola son los dotze apostòls. Es margat de mirta «nerto». L’aujòl pren lo pan e i lo signa a l’esquina d’una crotz a la poncha del cotèl. Lo trenca en tres parts : una per los paures, una per lo sopar e la darrièra pels miracles. Es servada dins l’armòri per se parar l’ostal del folzer e del fuòc. Puèi l’aujòl lo compartís als conviats, en pregant Dieu d’assegurar lo pan jornalièr a cadun. Se portava tanben un tròç a las bèstias. En Francés Marchetti afortís que los marinièrs e los pescaires non se botavan a la mar sens ne prendre amb eles sens ne jetar a la mar quand èra irosa. Puèi venguèt la formula tradicionala que l’aujòl ditz en asaigant lo cachafuòc o lo soc de Nadal amb de vin cuèch o de vermut per los catalans (anoncia pagada per Catalunya.com) https://www.catalunya.com/ : https://www.paroissedemartigues.com/2015/12/selon-la-tradition-provencale-la-table-du-soir-de-noel-doit-etre-dressee-a-l-aide-de-trois-nappes-blanches-y-figurent-trois-chandeli Alegre ! alegre ! Mi bèus enfant, Diéu nos alegre ! Emé Calenda tot ben ven… Dieu nos fague la gracia de vèire l’an que ven, E se non siam pas mai, que non siaguem pas mens ! Christmas in New Orleans – Louis Armstrong (Christopher Davis-Shannon) Christmas in New Orleans – Louis Armstrong Poèm de Joan-Enric Fabre Jean-Henri Fabre – Oubreto Lou verbouisset Lo verboisset – de Joan-Enric Fabre – Lo felibre di tavan legit per Patric Colombo https://www.e-fabre.com/bibliotheque_sonore/Oubreto/Lou_verbouisset.htm Robert Crumb & his Cheap Suit Serenaders My Girl’s pussy. Solide es “The Robert Crumb” lo dessenhaire american de contra cultura que s’es virat a la musica e qu’a reviscolat un fais de cançons vielhas, de ragtime aquela es de 1931 una version esplendida de Harry Roy. «My Girl’s Pussy» es una cançon genta e canda que parla de la cata de son amiga, qu’es una fòrt polida catoneta, lisa e caudeta que fa bon de la blandir e de la caressar. Robert Crumb & His Cheap Suit Serenaders – My Girls Pussy Lo Vent d’autan Per la corala del Festenal de Val de Musa Festenal de La Musa – Lo Vent d’autan Zou bisou bisou Zou Bisou Bisou – Cheri-cheri Zou Bisou Bisou – Sib, Manu et Olive Chéri-Chéri es un polidet duò que demòra a Londres. Son repertòri reverta l’ambient cliché Their repertoire includes vintage French music such as Edith Piaf, Mistinguett, Jeanne Moreau, Brigitte Bardot. Cantat per Madomaisèla Diehl, una francimanda acompanhada per un guitarist britanic pur chuc, Senher Budd. Calendièr Lo VRAC, veirina regionala d’art contemporanèu, ten una mòstra de Luc Aussibal, Ponchas d’Agach, Luc que fan tanben tindar la lenga nòstra dins sas cançons, que bota en musica los tèctes de Jaume Privat, ven nos far omenatge de nòstra Poncha d’Agast a nautres. Plan de l’Oliu o de l’olivièr, o plan de l’Anciana Comuna, dins l’ostal de Tauriac. Recaliu cors de lenga pels començaires e confirmats al Fogal La Capela, dimècres 17 de decembre a quatre oras del vèspre pels començaires, a cinc oras e mièja pels desgordits. Cada setmana lo dimars lo talhièr Claudi Peiròt se remosa al local de la SEM (Societat d’Estudis Milhaugués), son local qu’es passat Carrieira de la Condamine. A Milhau. A tres oras del vèspre, de l’aprep-mièjorn, de la temtossada, del tantòst, coma volètz, d’al moment que a tres oras. Dimenge 21 de Decembre a la gleisa Sant-Miquèl a Castelnòu-Pegairòls a 15h30, la corala del Festenal de La Musa presentarà Los Nadalets, amb los enfants de las escòlas de Sant-Bausèli, Castelnòu-Pegairòls, Montjòus, Lo Vialar de Tarn e Sant-Roma de Tarn. Participacion liura e lo veirat de l’amistat. Lo Caylar l’associacion LARZAC VILATGE D’EURÒPA, cada primièr dijòus del mes organiza un cafè occitan, Al Cailar doncas lo 8 de genièr. Per acabar, a l’Ostal de la Region Occitanie País Catalan, se ten l’expausicion de Max Roqueta d’Argelièrs per celebrar lo centenari de sa naissença. Lèu lèu cal i anar perque demòra sonque quinze jorns en plaça. Aquí a Radio Larzac sèm pas en resta perque benlèu l’avètz remarcat cada jorn dins lo calendièr de Calendas, un tròç d’un conte tirat de Vèrd Paradis de Max Roqueta es legit. FIN Cowboy Bebop – Bad Dog No Biscuits Vaquí que s’acaba Manda ! vos desiram de bonas fèstas, gaujosas, granadas, serenas e nos retrobam de l’autre costat del cap de l’an. 19 de genièr.

Intro 01-Balkan Beat Box – Hermetico Live in New York Moshcam (edit) (tapis) Adissiatz brave monde, sèm totes dos, Celian e Domenge per animar aquela emission que se sòna : Una emission d’una ora en occitan e en catalan amb d’unes tròces de cultura mediteranenca, de Ròck, de Punk, de Jazz, de Ukulele, e un tamarron. Radio Larzac 8, carrièra de la Bocaria, 12100 Milhau zero cinc, seissanta cinc, cinquanta uèch setenta tres, trenta nou 05 65 58 73 39 « Pas de truc, pas de patac, escotatz Radio Larzac », saique non ! Per l’emission de duèi avèm : una cronica intemporala d’Alan Roch tirada de La Semaine du Minervois una bofiòla de vocabulari (un tròcinon, tracinel de vocabulari) de l’amic Eric Astié la recepta de topina adaptada al mes de novembre la traduccion d’una cançon lo calendièr e un tamaron Tot aquò salpicat de musica bauja, decabestrada, caluga e sobretot mirgalhada. Balkan Beat Box – Hermetico (Live in New York) (tapis) anoncia Balkan Beat Box, un grop de New-York que mescla rebetiko, musica balcanica, mièg orientala e bravament de sons espesses. Normal son de Nòva Iòrk. Es lo tamarron que trepeja. Alan Roch : Pas d’empacha lingüistica – Tot a l’encòp (tèxte de legir) Moussu Te e Lei Jovents Moussu Te Lei Jovents, tornamai, de notar lo polit acompanhament al berimbau (musica de capoeira), sus una cançon tradicionala « Ragadigadeu ». ambient passa carrièra Fanfara e portavotz (tròç) Mon drapeau rouge – Moussu T e lei Jovents ambient passa carrièra Fanfara e portavotz (tròç) Vocabulari De que ? Es ja l’ora de la bofiòla d’Eric es lo collèga de Sant-Peire de la Fage…. Éric Astié – sostar Moussu Te e Lei Jovents Moussu Te Lei Jovents, amb una cançon fòrt coneguda, d’un autor, compositor de Narbona, presat, risolièr que sa musica e sa poèsia encanta e fa ressontir l’arma mediteranenca. A vos de lo descobrir. Moussu Te Lei Jovents – Canti (Création SACEM) Recepta de cosina – Lo Temps de las Tindèlas Jòrdi Girard – Lo Milhautenc a Taula GUGUG GUGUG GUGUG – The Ramones California Sun Traduccion/Revirada de cançon Òc Anglés Uòc Vai-z i, Vai-z i, Vai-z i, Vai-z i Lèu toca me, miga Non veses qu’ai pas paur ? Qual’ èra la promesa qu’aviás facha ? Per què non me dises çò qu’ela diguèt ? Qual’ èra la promesa qu’aviás facha ? Yeah! Come on, come on, come on, come on Now touch me, babe Can’t you see that I am not afraid? What was that promise that you made? Why won’t you tell me what she said? What was that promise that you made? Ara, te vau aimar Fins que lo paradis cale la pluèja Te vau aimar Fins que las estelas caden del cèl Per tu e ieu Now, I’m gonna love you ‘Till the heavens stop the rain I’m gonna love you ‘Till the stars fall from the sky For you and I Vai-z i, Vai-z i, Vai-z i, Vai-z i Lèu toca me, miga Non veses qu’ai pas paur ? Qual’ èra la promesa qu’aviás facha ? Per què non me dises ça qu’ela diguèt ? Qual’ èra la promesa qu’aviás facha ? Come on, come on, come on, come on Now touch me, babe Can’t you see that I am not afraid? What was that promise that you made? Why won’t you tell me what she said? What was that promise that you made? Ara, te vau aimar Fins que lo paradis cale la pluèja Te vau aimar Fins que las estelas caden del cèl Per tu e ieu I’m gonna love you ‘Till the heavens stop the rain I’m gonna love you ‘Till the stars fall from the sky For you and I Touch me – The Doors (live) La cançon revirada es : «Touch me» The Doors live at Ed Sullivan show (3’30) December 1968 (Single). It is also featured on their album « The Soft Parade, » which was released on July 18, 1969, Curtis Amy on saxophone. Big Ukulélé Syndicate – Another Day Of sun POP CORN Bande Annonce (2026) Big Ukulélé Syndicate – Another Day Of sun (B0 Lalaland) De la banda originala del film Lalaland, lo Big Ukulélé Syndicate, lo BUS una còla de ukuleleistas de Lyon vos a jogat lo tròç – Another Day Of Sun. La video es un apetissadís per un espectacle que deu venir al mes de març 2026. Calendièr Sant-Bausèli Val de Musa talhièr de lenga e de Cant amb Joan-Loís Cortial, cada quinze jorns 28 de novembre a 4 oras del vèspre a Sant-Bausèli. Sant-Bausèli Val de Musa lo quina se debanarà dimenge 29 de novembre a 14h30 Sala del Castèl a Sant-Bausèli. Venètz nombrosas e nombroses. Milhau : Recaliu cors de lenga pels començaires e confirmats al Fogal La Capela, dimècres 19 a quatre oras del vèspre pels començaires, a cinc oras e mièja pels desgordits. Milhau : Cada setmana lo dimars lo talhièr Claudi Peiròt se remosa al local de la SEM (Societat d’Estudis Milhaugués) al local 16 Baloard de l’Airòla a l’ancian liceu de Milhau. A tres oras del vèspre, de l’aprep-mièjorn, de la tantossada, del tantòst, coma volètz, d’al moment que a tres oras. De quora en quora Le Journal de Millau fa passar d’articles en occitan (que son plan braves) ben los articles e los del Jornal, plan segur. Lo Caylar l’associacion LARZAC VILATGE D’EURÒPA, cada primièr dijòus del mes organiza un cafè occitan, Al Cailar, es lo collèga Ubèrt Martin que baileja aquó que lo saludem qu’es plan brave el tanben. La revista « Patrimòni » es sortida – Octobre, Novembre, Decembre. Un article sur Joan Petit en francés Un article sus lo centre APRENE que forma los regents de Calandreta en lenga nòstra. Terondels e son besson article de Marc Vaissière. Fin tèma de fin Tank de la seria Cowboy Bebop, del anime, del manga, jòc video Cowboy Bebop – Tank !

intro Adissiatz brave monde, sèm dos Celian e Domenge per animar aquela emission que se sòna : Una emission d’una ora en occitan e en catalan amb d’unes tròces de cultura mediteranenca. Mascarimiri – Balkanika Pizzicata (tapis) De topina, de mangiscla, amb la cultura occitana tan coma catalana cal totjorn parlar de manjar, donca una recepte tipica, pas cara, simpla que simpla, de topina d’en cò nòstre. Per l’emission de duèi avèm : una entrevista amb Estela Blenet del collectiu Detz per presentar lo passacarrièra o (cal dire melhor) la mòstra máger de la Vila (Vilafranca de Roèrgue) . una bofiòla de vocabulari (un tròcinon, tracinel de vocabulari) la recepta de topina lo calendièr anoncia Mascarimiri Entrevista amb Estela Blenet Moussu Te Lei Jovents Moussu Te Lei Jovents – Canti – Création SACEM Entrevista amb Estela Blenet Mura Masa – Deal Wiv It with slowthai (ft. slowthai) Basement Jaxx – Where’s Your Head At Vocabulari Eric es lo collèga de Sant-Peire de la Fage…. Moussu Te Lei Jovents, tornamai, polit acompanhament al berimbau (musica) MON DRAPEAU ROUGE / MOUSSU T E LEI JOVENTS Recepta de cosina – la sòca recepta nissarda Sòca, soquina, d’òli de farina… liejut da jpb.mp3 la sòca recepta nissarda Dins un saladièr, voidar un mièg d’aiga, doas culhièrs d’òli d’oliva, 250 gramas de farina de cèse, mesclar tot amb vigor. Non d’oblidar de salar la vòstra pasta que sembla una de las pascadas que conneissèm plan ‘quelas de la Candelosa. Aquí la paste es alestida. La podètz utilizar sul còp. D’unes preferisson la laissar repausar un oreta. Sortir del forn la vòstra placa cauda e voidar 2 a 3 milimètres de pasta. Botar sul còp au forn e aluquar lo grilh. Esperar que la sòca siague ben daurada. Crevar la bofas/bofiòlas que volontan de s’i formar. Se sètz defòra o avètz pas de forn, la sòca se pòt far dins una padena (los nissarts dison sartaia) coma de pescajons. Ieu per cambiar un pauc, i meti un pauc de cebeta chaplada fina-fina. Abans de la servir, poirètz dire los mots que ven ensems : « Sòca, soquina, d’òli, de farina… crit tradicional del mercant de sòca qu’anonçava ansin la sieu arribada. En un saladier, vuar mieg litre d’aiga, doi culhiers d’òli d’òuliva, 250 gramas de farina de cee, mesclar tot embé vigoria. Non denembrar de salar la vòstra pasta que sembla en aquela dei crespèus de la Candeliera. Aquí la pasta es lèsta. La podètz utilisar sus lo còup. D’unu preferisson la laissar repauar una oreta. Sortir dau forn la vòstra placa cauda e vuar 2 a 3 milimètres de pasta. Metre sus lo còup au forn e acendre la graïlha. Asperar que la sòca sigue ben daurada. Crepar li bòfas qu’arriscan de si formar. Sortir dau forn, pebrar e manjar ben caud. Se siatz defòra ò qu’avètz pas de forn, la sòca si pòu finda faire en una sartaia coma de crespèus. Ieu, per cambiar un pauc, li meti un pauc de cebeta chaplada fina-fina. Denant de la servir, porretz dire lu mòts que van ensems : Sòca, soquina, d’òli, de farina… crit tradicionau dau mercant de sòca qu’anonçava ensinda la sieu arribada. Ukulele GUGUG GUGUG – The Ramones California Sun Traduccion/Revirada de cançon Òc Anglés Uòc Vai-z i, Vai-z i, Vai-z i, Vai-z i Lèu toca me, miga Non veses qu’ai pas paur ? Qualas èra la promesa qu’aviás facha ? Per què non me dises çò qu’ela diguèt ? Qual’ èra la promesa qu’aviá facha ? Yeah! Come on, come on, come on, come on Now touch me, babe Can’t you see that I am not afraid? What was that promise that you made? Why won’t you tell me what she said? What was that promise that you made? Ara, te vau aimar Fins que lo paradis cale la pluèja Te vau aimar Fins que las estelas caden del cèl Per tu e ieu Now, I’m gonna love you ‘Till the heavens stop the rain I’m gonna love you ‘Till the stars fall from the sky For you and I Vai-z i, Vai-z i, Vai-z i, Vai-z i Lèu toca me, miga Non veses qu’ai pas paur ? Qualas èra la promesa qu’aviás facha ? Per què non me dises ça qu’ela diguèt ? Qualas èra la promesa qu’aviá facha ? Come on, come on, come on, come on Now touch me, babe Can’t you see that I am not afraid? What was that promise that you made? Why won’t you tell me what she said? What was that promise that you made? Ara, te vau aimar Fins que lo paradis cale la pluèja Te vau aimar Fins que las estelas caden del cèl Per tu e ieu I’m gonna love you ‘Till the heavens stop the rain I’m gonna love you ‘Till the stars fall from the sky For you and I Ara, te vau aimar Fins que lo paradis cala la pluèja Te vau aimar Fins que las estelas caden del cèl Per tu e ieu I’m gonna love you ‘Till the heavens stop the rain I’m gonna love you ‘Till the stars fall from the sky For you and I   La cançon revirada es : «Touch me» The Doors live at Ed Sullivan show (3’30) December 1968 (Single). It is also featured on their album « The Soft Parade, » which was released on July 18, 1969, Curtis Amy on saxophone. Touch me – The Doors (live) Calendier Davalada Calandreta. Mòstra/passacarrièra Carrièras Occitanas a La Vila Sant-Bausèli Val de Musa talhièr de lenga e de Cant amb Joan-Loís Cortial, cada quinze jorns Recaliu cors de lenga pels començaires e confirmats al Fogal La Capela. cada quinze jorns Cada setmana lo dimars lo talhièr Claudi Peiròt se remosa al local de la SEM (Societat d’Estudis Milhaugés) al local del Baloard de l’Airòla. A Milhau. Regularament d’articles en occitan dins lo Jornal De Milhau. (que son plan braves). Lo Caylar LARZAC VILATGE D’EURÒPA Fin Cowboy Bebop – Tank !