Universitat de les Illes Balears - UIB

A la secció «Te diré coses» del mes de maig, na Margalida aprofita la celebració del Dia de la Mare per reflexionar sobre el significat del mot mare i fer un recorregut a través dels seus nombrosos usos i expressions en català. A l'estona de desbarats, corregim diversos barbarismes i usos incorrectes detectats en les intervencions dels polítics seleccionats, com ara *ni siquiera, *numeroses, *envés de, *ademés, *después i *menos. Al reportatge d'avui, descobrim els avantatges dels clubs de lectura. Concretament, parlam d'un club d'adolescents de Palma, en què dos joves expliquen com la lectura ajuda a ampliar coneixements, vocabulari i a desenvolupar el pensament crític. I això només és un tast del programa: escoltau-nos!

A la secció «Te diré coses» del mes de març, les curolles de na Margalida se centren en alguns usos incorrectes de verbs com provar, tastar o llegir, generalment per influència del castellà. A la prova que han de passar els presentadors, es repassen barbarismes generals i alguns gentilicis. Al reportatge ens descobreixen què és la lingüística forense i per a què serveix, amb Elga Cremades, professora de Filologia Catalana de la UIB. A la secció de desbarats, escoltam errors i els corregeixen, de declaracions públiques d'alguns polítics, com cada mes. Per acabar, al llibre recomanat, Pilar Arnau, autora de Mentre em resti un bri d'alè, ens conta que aquest llibre ens redescobreix la figura de l'escriptor Josep M. Llompart. I tot ben explicat: escoltau-nos!

Amb motiu del Dia dels Oceans, que se celebra arreu del món el 8 de juny, DivulgaUIB surt de l'estudi i se'n va a Eivissa amb les investigadores Olivia Martínez, del grup de Genètica Humana i Evolutiva (HEGEN) de la UIB, i Mar Bo Castellà, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia. Les dues investigadores fan feina conjuntament en el projecte europeu LIFE-PROMETHEUS, que cerca maneres de protegir els elasmobranquis —taurons i rajades— a la Mediterrània.Les biòlogues han explicat als alumnes de sisè de Primària del CEIP Nostra Senyora de Jesús, guanyadors de la quarta edició del concurs Un Mar de Ciència, en què consisteix el seu projecte. Entre altres coses, cerquen la manera d'aprofitar els sensors magnètics dels taurons i les rajades per crear camps electromagnètics que els mantenguin allunyats dels arts de pesca i evitin, així, les captures accidentals d'aquestes espècies, que es troben en una situació crítica.

Mai en la història de la humanitat no havíem tengut tanta informació com avui. El coneixement científic mai no havia tengut un altaveu tan potent ni tants canals de difusió. Per contra, la desinformació, les teories conspiratives i les creences paranormals també circulen per on volen.Per què sorgeix aquest fenomen? Hi ha gent més vulnerable que una altra a les creences paranormals? Com podem ajudar les persones a pensar de manera més crítica?En parlam amb Daniel Adrover-Roig, professor titular de la Universitat de les Illes Balears, doctor en Neurociències per la UIB i coinvestigador principal del Grup de Recerca en Desenvolupament, Educació i Llenguatge (I+DEL), adscrit a l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE). 

Si ens aturam un segon a mirar una olivera centenària, una alzina o qualsevol arbre del nostre entorn, és inevitable fer-se una pregunta: d’on ha sortit, tota aquesta fusta? De què s'alimenten aquests éssers vius? La realitat és sorprenent: les plantes mengen aire. Però, d'on obtenen exactament l'aliment?Ho descobrim en aquest episodi de la mà del Dr. Sebastià Capó Bauçà, investigador de la UIB. És membre de PLANTMED, el grup de recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies, i integrant de l'Institut d'Investigacions Agroambientals i d'Economia de l'Aigua, l'INAGEA. 

El cervell fa una cosa extraordinària quan algú parla: no espera que acabi les frases. Les anticipa, les prediu. Però, què passa quan ens feim grans? Continua funcionant igual?En parlam amb la Dra. Victoria Cano Sánchez, investigadora en Psicolingüística a la UIB. 

El Govern d'Espanya acaba d'aprovar la regularització extraordinària de gairebé mig milió de persones migrants que ja viuen al país. Una mesura que ha despertat un debat social ampli i que a les Illes Balears, on un de cada quatre habitants ha nascut a l'estranger, té una ressonància especial.Les Balears, des dels anys seixanta, han estat terra d'acollida de migrants que venien a construir el miracle turístic. Gent que treballava a l'estiu i tornava a casa a l’hivern, o que hi quedava per sempre.Com vivien aquells processos? Quines lliçons ens donen per entendre el present? José Antonio García-Barrero, investigador postdoctoral Margalida Comas, analitza les migracions circulars a les Illes Balears durant el boom turístic dels anys seixanta i setanta.

A la secció «Te diré coses» del mes de febrer, les curolles de na Margalida se centren sobretot en els pronoms (meu, teu, seu...), especialment en els innecessaris o abusius. A l'apartat del concurs, en què els presentadors demostren els coneixements lingüístics a través de tres frases amb errors lingüístics, hem recordat que el gerundi de saber és sabent (no *sapinguent), el topònim Ucraïna (no *Ucrània) o el significat de l'expressió n'hi per llogar-hi cadires. Al reportatge ens han explicat com està la situació del català en l'àmbit jurídic. I, als desbarats, hem escoltat i corregit alguns dels desbarats de periodistes de mitjans audiovisuals de les Illes Balears. FEBRER DE 2026

Durant dècades, la Medicina ha estudiat el cos humà prenent com a referència el cos masculí. Els resultats d'aquelles investigacions s'aplicaven després a les dones, com si tots els cossos funcionessin exactament igual. Això, que pot semblar un detall tècnic, ha tengut —i té— conseqüències molt reals per a la salut de les dones.Aquesta pràctica no ha passat només en Medicina,sinó també en l'estudi dels efectes de l'entrenament esportiu. I quan la ciència ignora la meitat de la població, el cos de les esportistes ho acaba pagant.Per això, en aquest capítol analitzam com els estereotips de gènere i els buits de la recerca científica afecten la salut de les dones que fan esport. I parlam d'un tema que durant massa temps ha estat tabú: el sòl pelvià. Ho feim amb dues investigadores de la Universitat de les Illes Balears: Natalia Romero Franco, professora titular de l'àrea de Fisioteràpia, i l'Elisa Bosch Donate, professora titular del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia, especialista en prevenció i tractament de disfuncions del sòl pelvià i experta en perspectiva de gènere en salut.

Cada dia ingerim, sense saber-ho, fragments minúsculs de plàstic. Els trobam a l'aigua que bevem, als aliments que menjam i, fins i tot, a l'aire que respiram. Els anomenam microplàstics, i la gran pregunta és: què fan exactament dins el nostre cos?En parlam amb dues investigadores del laboratori de Química Analítica de la Universitat de les Illes Balears: Llucia Garcia Moll, estudiant de doctorat, i Maria Magdalena Pons Guasp, investigadora contractada pel programa SOIB Recerca i Innovació.

Esperam amb il·lusió el sorteig de Nadal per guanyar la grossa; si no hi ha sort, tenim l'alternativa de jugar a El Niño (no *El Nin).

Recordam el nom dels dolços típics de Nadal: torró, tambor d'ametla, polvorons, massapà...

Regalam els noms correctes dels protagonistes d'aquestes festes per als infants: el Pare Noel, Santa Claus, els Reis d'Orient o Reis Mags...

Amb l'arribada, un any més, de les festes de Nadal, feim un breu recordatori sobre els noms de les festes més importants: Nit de Nadal, Nadal i Cap d'Any.

Comentam que, per afrontar el problema de la manca d'aigua, disposam de la depuradora, la potabilitzadora i la dessalinitzadora. És clau la xarxa d'abastament, que distribueix l'aigua potable.

Parlam dels termes relacionats amb les conseqüències del canvi climàtic, com ara la sequera (no *sequía) o l'efecte hivernacle (no *efecte invernadero).

No hem d'oblidar els olis essencials més comuns que s'utilitzen en cosmètica: l'oli de l'arbre del te, l'oli de lavanda o l'oli d'eucaliptus, entre d'altres.

Continuam amb els olis vegetals (de soja o gira-sol), els olis de fruita seca (d'ametla, de cacauet, d'avellana), els olis de llavors (de sèsam, de lli) i els olis especials de la restauració (de tòfona o d'alvocat).

Feim una passejada pels diversos noms dels tipus d'oli d'oliva: oli d'oliva verge extra (OOVE), el més selecte; oli d'oliva verge, amb més acidesa; i oli d'oliva comú.

Recomanam rebutjar termes com ara invàlid, minusvàlid o deficient, ja que es consideren irrespectuosos; recomanam usar termes com persones amb discapacitat, etc.

Recordam que la sigla SIDA és l'abreujament de síndrome d'immunodeficiència adquirida (actualment, sida, en minúscula), causada pel virus d'immnunodeficiència humana (VIH).

Aclarim que les persones sense feina es poden anomenar desocupats/desocupades, mentre que aturats/aturades o parats/parades són formes més col·loquials.

Recordam alguns dels noms de les famílies que hi ha a la nostra societat: nuclear, extensa, monoparental, homoparental i de pares separats, classificades segons estructura i interaccions.

Prenem consciència de la importància de l'adopció i dels termes més habituals que s'utilitzen: adoptant, adoptand/adoptanda i adoptat/adoptada.

Recomanam recuperar del fons de la calaixera la flassada, més genuïna que una manta.

Recomanam dir comunicat mèdic o baixa/alta mèdica per evitar el castellanisme *parte.

Aclarim que l'expressió *en sèrio? és incorrecta i que en català podem dir de debò?, de veres? o seriosament, segons el context.

Contam que feiner pot ser un adjectiu alternatiu a laborable, ja que aporta tradició i genuïtat.

Mostram que cal usar obertura (del curs, d'un acte...) o evitar apertura fora del context polític.

Recordam que els nostres infants poden descansar en un bres, bressol, cabàs o llit de barrerons i que no cal recórrer al castellanisme *cuna.

Explicam que les farinetes i els purés són les formes catalanes saludables per alimentar els nadons, en substitució del castellanisme *papilla.

Contam que, quan els infants ploren, la millor companyia per consolar-los és el xumet o la pipa, no el *xupete.

Els bebès i la gent gran que ho necessita no duen ni *panyals, ni *paquets, ni *paquetes, duen bolquers o draps.

Recollim la varietat de termes catalans per anomenar els infants de poca edat, i recordam que *recent nat és un barbarisme.

Explicam que itinerància és l'alternativa catalana a l'anglicisme *roaming.

Recordam que app i apli són formes vàlides per a aplicació mòbil i que app es pronuncia com un sol mot.

Aprenem que, quan manejam pantalles tàctils, podem dir pinçar, tancar els dits o ajuntar els dits per empetitir la pantalla, i despinçar, obrir els dits o separar els dits per engrandir-la.

Ja sabem que els dispositius mòbils funcionen sense cables; en català, la forma adequada d'expressar-ho és sense fils; *inalàmbric és un barbarisme.

Recordam que, en català, el conjunt d'avellanes, nous, ametles o anacards es diu fruita seca o fruites seques, i no *fruits secs.

Per què hem de dir *patatilles si podem dir bossa de patata, bossa de patates, xips o patates de xurrer?

El xiclet prové de la resina dolça que mastegaven els indígenes americans i va arribar a nosaltres a través del castellà chicle; en català s'escriu xiclet (aguda) i no *xicle.

Explicam que els grans del blat de les Índies que esclaten quan els fregim, coneguts en castellà com a *palomitas, es poden anomenar roses, rosetes, crispetes o gallets en català.

Comentam que *txutxes és un castellanisme i que, en català, n'hem de dir llaminadures o llepolies.

Els txakres són centres d'energia del cos que regulen funcions físiques, psíquiques i emocionals; n'hi ha set, entre els quals el txakra arrel, el txakra del sacre o el txakra del plexe solar.

Contam que hi ha diversos tipus de ioga —com el karma-ioga o ioga de l'acció, el hatha-ioga o ioga de la força o el raja-ioga o ioga reial.

Explicam que el ioga és una disciplina originària de l'Índia basada en postures o àssanes, que combinen cos, concentració i respiració.

Parlam de *full-body quan es tracta d'entrenaments que afecten tot el cos. En català, en podem dir entrenament integral, entrenament de tot el cos o entrenament complet.

Apuntam que estirament és el conjunt d'exercicis d'extensió dels músculs i dels tendons. En anglès s'anomena stretching.

Si voleu fer un exercici d'esforç considerable, us recomanam fer ciclisme en sala, pràctica coneguda internacionalment com a spinning.

Us proposam practicar fitnes, un conjunt d'exercicis físics destinats a mantenir no només un bon estat de salut sinó també un bon estat d'ànim.