Notícies

Teatro en Movimiento Callejerx som un col·lectiu multidisciplinari que treballa les arts de carrer des de les arts escèniques i les arts visuals.Creem peces pensades per a l’espai públic i també desenvolupem processos de formació i assessorament artístic. Som una companyia formada per dones, creada l’any 2017 a Xile i establerta a Catalunya des del 2020.Des d’aquí impulsem projectes arreu del territori català i en altres espais i contextos, participant en festivals, museus i iniciatives vinculades tant a les arts escèniques com a les arts comunitàries. La nostra mirada artística es construeix des de la perspectiva dels ecofeminismes.En aquesta ocasió us presentem Siluetas de agua, un espectacle itinerant que parla de la mercantilització de l’aigua, però també del seu vessant més simbòlic i místic, de la seva bellesa i de la seva força vital.És una proposta oberta a tots els públics, especialment pensada per gaudir en família: hi són benvingudes tant les persones adultes com les infàncies.Festa Verda 2026  Siluetas de agua a càrrec de Teatro en Movimiento CallejerxDissabte 16 de maig, a les 13.30 hParc de la Creueta del Coll, Barcelona

Avui us portem Hambre, Fam, de Knut Hamsun, un clàssic indiscutible de la literatura.Aprofitem que l’editorial Nòrdica n’ha publicat una edició preciosa amb una nova traducció al castellà de Kirsti Baggethun i AAsunción Lorenzo i amb un fantàstic pròleg de Kiko Amat, on es diu que Hamsun es va inventar una manera d’escriure que es consolidaria unes dècades més endavant.L’última traducció al català la va fer Empúries l’any 2008, però ara aquest llibre està descatalogat.La trama de Hambre no pot ser més senzilla. Un jove que viu a Oslo cap al 1890, que es dedica al periodisme i que vol ser escriptor, veu com els ingressos que rep per les seves peces són tan minsos que es veu abocat a la misèria més absoluta i, en definitiva, a la fam i la misèria.Aquesta precarietat brutal no afectarà la seva vocació ni els seus valors, on l’orgull i la dignitat s’alçaran amb una força sorprenent, duent-lo, per exemple, a donar almoina a altres persones necessitades quan el protagonista d’aquesta història, que no té nom, cobra alguna feina.La novel·la té una fluïdesa i una frescor que semblen impossibles per a una obra escrita fa 150 anys. Precisament aquesta modernitat de l’estil, la temàtica i la perspectiva l’han convertit en un clàssic incontestable.Hi ha molts recursos nous i trencadors en aquest llibre: des del tractament del temps narratiu, que va saltant del present al passat de forma constant, fins a la forta dimensió psicològica del narrador en primera persona. També hi trobem una mirada interior marcada per un cert patetisme, un humor autoirònic que sovint s’enfonsa en la pròpia precarietat, i una nuesa i austeritat en la descripció de les accions que van fer que grans figures del realisme brut com John Fante o Charles Bukowski el citessin com a referent.Hambre, de Knut Hamsun, és la recomanació d’aquesta setmana a Pila de Llibres.Dioni Porta, Llibreria Obaga.

El divendres 8 de maig, Gràcia participa va engegar la campanya d’Establiments solidaris amb l’entrega del distintiu al Mercat de l’Abaceria, que ha estat al costat de l’associació.El mercat fa donacions setmanals, disposa d’una parada on es poden aportar productes per al Rebost Solidari i també d’una parada de llibres solidaris.Montserrat Higueras, presidenta de Gràcia participa, explica: “El que demanem és que comerços, restaurants i bars de Gràcia s’adhereixin a Gràcia participa i, amb la seva col·laboració econòmica, ajudin que una veïna pugui proveir-se tant d’aliments com de formació des dels nostres espais”.“També té una part de sensibilització, perquè quan passegem per Gràcia veiem molta activitat d’oci, però el que volem és fer visible que hi ha veïns i veïnes que no hi poden participar”, afegeix un voluntari de l’associació.

La Primavera Verda torna aquest maig al Centre Cívic El Coll (La Bruguera), amb una proposta que posa al centre la comunitat, la sostenibilitat i la cura. Del 4 al 31 de maig, sota el lema “El refugi som nosaltres”, el barri s’omple d’activitats que conviden a reconnectar amb l’entorn, amb els altres i amb nosaltres mateixos.La programació combina ecologia, cultura i participació amb exposicions, tallers, activitats familiars i accions col·lectives. Entre els plats forts hi ha l’exposició Transformar la ferida, recuperar la matèria de l’artista Florencia Seed, una experiència sensorial al voltant dels biomaterials, així com el taller pràctic del 28 de maig per descobrir-ne el procés de creació.També hi torna el projecte d’intercanvi de roba Renova la teva roba, una iniciativa per fomentar un consum més conscient i sostenible. A més, hi haurà activitats a l’aire lliure com clubs de lectura, rutes pels entorns naturals del barri i una jornada de neteja forestal al Parc de la Creueta del Coll.El moment central arribarà amb la Festa Verda del 16 de maig, una jornada oberta i participativa amb més de vint entitats del barri, tallers ambientals, espectacles familiars i propostes artístiques per celebrar que el canvi també es construeix des de la proximitat i l’alegria.La Primavera Verda és molt més que un cicle d’activitats: és una invitació a repensar com vivim i a fer del barri un espai més habitable, conscient i connectat.

Pròxima parada a les píndoles de #lacarinyeta cuina: Petit Bar (Carrer del Judici, 7).Un espai petit, sí, però ple d’encant.Només travessar la porta, t’endinses en aquella atmosfera autèntica del bar de tota la vida, on el vermut és el rei… i les tapes, les seves millors aliades. Sardines fumades, seitons, gambes, tàrtar de tonyina, braves i molt més. Però si hi ha una cosa imprescindible —la veritable especialitat de la casa— són les seves anxoves del Cantàbric: mimades, netejades al moment i, pam!, directes al paladar. Una explosió de sabor i textura. Mare meva, quin espectacle.L’ambient és de barri, de parròquia fidel, d’aquells clients que sempre tornen. Però aquí sempre hi ha lloc per als nouvinguts: tothom hi és benvingut.Tot gira al voltant d’una barra viva i bulliciosa, on en Kancis i companyia us atendran amb un gran somriure i aquell tracte proper que et fa sentir com a casa. I les parets també expliquen històries: estan plenes de creacions del mateix Kancis, propietari del local i reconegut artista plàstic.Acosteu-vos fins a la Barceloneta… i deixeu-vos seduir, ni que sigui per una estona.

Hola, sóc Daniel Vila, oftalmòleg de l’Institut Català de Retina i especialista en retina des de fa 14 anys. Avui us parlaré de les injeccions intravítries.Es tracta d’un procediment que permet injectar la medicació directament dins la cavitat ocular. S’utilitza principalment per tractar dues lesions retinianes. La primera són les membranes neovasculars subretinianes, que consisteixen en vasos anòmals que creixen i s’estenen per sota de la retina. La segona és l’edema macular, que consisteix en l’acumulació de líquid a la part central de la retina.Les membranes neovasculars subretinianes apareixen en pacients que pateixen degeneració macular associada a l’edat, també coneguda com a DMAE, o bé en aquells pacients amb una miopia molt elevada, també anomenada miopia magna.L’edema macular, en canvi, apareix en pacients que presenten retinopatia diabètica, o que han patit una oclusió venosa retiniana, o bé en aquells que presenten una inflamació ocular, també coneguda com a uveïtis.Disposem de dos grups de fàrmacs per realitzar les injeccions intravítries. El primer grup, i el més àmpliament utilitzat, són els inhibidors del factor de creixement endotelial vascular, també coneguts com a anti-VEGF. El segon grup de fàrmacs són els corticoides.La injecció intravítria es realitza en una sala de la clínica habilitada per a aquest tipus de procediment, amb personal qualificat. Primer es procedeix a la desinfecció de la zona ocular amb povidona iodada (Betadine) i, posteriorment, es realitza la injecció a la zona inferior i externa de la part blanca de l’ull, coneguda com a esclera.És un procediment ràpid i molt ben tolerat pel pacient. El risc de complicacions és molt baix.A l’Institut Català de Retina disposem d’un departament de retina amb especialistes altament qualificats que duen a terme formació continuada. Addicionalment, comptem amb les proves diagnòstiques més avançades per detectar amb precisió totes les patologies retinianes, així com amb els tractaments més innovadors.Els resultats observats en els pacients tractats amb injeccions intravítries són molt bons. Aquest tractament ens permet controlar les lesions retinianes descrites anteriorment i preservar la visió i la qualitat de vida dels nostres pacients.Per acabar, si voleu, ens podeu trobar trucant al telèfon 93 254 79 22 o bé reservar cita a través de la nostra web: www.icrcat.cat.

Aquest dijous us convidem a una nova sessió dels Dijous Imprescindibles als Cinemes Verdi, amb Sin techo ni ley (1985), dirigida per Agnès Varda, una pel·lícula tan original com colpidora. La història comença amb la mort de la protagonista i, a partir d’aquí, anem descobrint la seva vida en 13 episodis rodats íntegrament en pla seqüència, un recurs que dona al film una força i una intensitat molt especials.La interpretació principal va ser reconeguda amb el César a millor actriu, i la pel·lícula també va obtenir tres premis al Festival de Venècia, entre ells el de millor film. La podrem veure dijous 10 a les 20.30 h, a la sala D del Verdi Park. Les entrades costen només 4,90 € i 3,90 € per als Amics del Verdi. I, com sempre, la projecció anirà acompanyada d’una presentació, col·loqui i una copa de vi gentilesa de vinsinfinits.cat.

Aquesta setmana el Dioni Porta ens presenta Imaginar la fi, d’Eudald Espluga, publicat per Raig Verd. Un assaig que posa sobre la taula una pregunta incòmoda: per què ens resulta més fàcil imaginar l’apocalipsi que no pas un sistema diferent del que tenim ara?A partir de crisis molt presents —la guerra, l’emergència climàtica, les catàstrofes naturals o la irrupció de la intel·ligència artificial—, Espluga reflexiona sobre com aquests relats de col·lapse han acabat generant cansament, por i una sensació d’impotència col·lectiva.Però el llibre no es queda aquí. Al contrari: defensa la necessitat de recuperar la imaginació política i de pensar noves maneres de viure i organitzar-nos. No tant imaginar un futur llunyà, sinó començar a construir alternatives des del present, des de la comunitat i el suport mutu.Amb un estil directe i ple de referències culturals, Imaginar la fi és una lectura estimulant que convida a mirar el futur amb menys resignació i més capacitat d’acció.

Aquest dissabte, 9 de maig, la Clínica del Remei surt al carrer per cuidar de la teva salut en totes les etapes de la vida, des de la infància fins a l’edat adulta.De 10.30 h a 13.30 h, els pediatres de la Clínica del Remei realitzaran revisions de salut gratuïtes als nens i nenes del Futbol Base del Club Esportiu Europa, amb l’objectiu de fomentar una pràctica esportiva segura i saludable.Paral·lelament, de 10.00 h a 14.00 h, us esperem al mercat de la Vessaria amb la campanya “Avança’t al mercat”, que inclourà control de la tensió arterial, mesura de la glucosa en sang i consells personalitzats de la doctora Iris Rodríguez, cap de Cardiologia de la Clínica del Remei.

Lacarinyetacuina ens porta al Restaurant Uchu, un espai on la cuina i la cocteleria Nikkei esdevenen protagonistes.Una combinació d’imperis culinaris, el Japó i el Perú, que es fusionen en un viatge gastronòmic espectacular. Tradició reinterpretada que es deixa portar per la innovació.L’Alexis ens explica que “Uchu significa ají en quítxua, un ingredient essencial de la cuina peruana present a tota la carta, i que en japonès vol dir univers, en una explicació molt amplia".

Avui us proposem tres activitats ben diferents: cultura popular, cinema i música.La primera és el cicle de cinema àrab i mediterrani que tindrà lloc al Centre Cívic La Sedeta. S’inaugura el 6 de maig a les 19 h amb la projecció de Mora és aquí, un film sobre la immigració que dona veu a les històries traumàtiques dels antics menors marroquins reclutats per Félix Mora per treballar a les mines de carbó de França. Una història que posa en relleu les conseqüències socials, culturals i polítiques per a les generacions nascudes d’aquest procés migratori. En acabar la projecció, hi haurà un cinefòrum. Podeu consultar la resta de la programació al web del Centre Cívic La Sedeta.Si us decanteu més per la música, aquest mes arriba el festival BarnaSants a Gràcia, concretament al Centre Artesà Tradicionàrius, amb el concert d’Arannà, el duet eivissenc de pop electrònic experimental format per Anna Sala i Lara Mangrinyà. Presentaran el seu darrer espectacle, Turmarí, on s’endinsen en la tradició de la música popular de les Illes Pitiüses per oferir, a través de l’experimentació sonora, una mirada contemporània i singular sobre Eivissa i Formentera. Les seves lletres aborden temes actuals com la pressió turística que pateixen les illes, amb una sonoritat plenament moderna. Les podreu escoltar el divendres 8 de maig a les 20.30 h al Tradicionàrius.Finalment, el dissabte 9 de maig se celebra el 70è Aplec de la Sardana de Gràcia, organitzat per la Fundació Festa Major, a la plaça Joanic a partir de les 17 h. A més, hi haurà una exhibició de les colles veteranes de sardanes, amb la participació del Ball del Lleó de Gràcia, i una cargolada popular.

Hola, soc l'Eduard de Vicente i estic aquí per recordar-vos que ara fa 25 anys que a la ficció es va enlairar la nau més famosa de la història del cinema, la Discovery One, protagonista d'un clàssic entre els clàssics del cinema de ciència-ficció, "2001: Una odissea de l'espai" (2001: A Space Odyssey), de l'any 1968.La pel·lícula segueix una expedició cap a Júpiter a bord de la mítica Discovery One, amb la presència inquietant de l’ordinador HAL 9000, i planteja grans preguntes sobre la humanitat a través del misteriós monòlit, un dels símbols més enigmàtics del cinema.La podrem veure dijous 7 a la sala 1 dels cinemes Verdi, en les millors condicions, i com sempre amb presentació i col·loqui. A més, comptarem amb la participació d’Àngel Sala, director del Festival de Sitges, que ens ajudarà a aprofundir en els secrets del film.El preu de l'entrada és un regal només 4,90 euros, 3,90 per als amics del Verdi, així que no perdeu aquesta gran oportunitat. Us hi esperem!

Benvinguts i benvingudes a l’Eixida, el magazine radiofònic de El Despertador, una entitat que acompanya les persones a desenvolupar el seu benestar. L’Eixida és un llindar entre el dins i el fora, un espai de conversa tranquil·la, reflexió i connexió humana, on cada episodi s’articula al voltant d’un tema; i avui obrim les portes del programa a l’amor, més concretament, a l’amor conscient.Hem vingut a aquest món, és clar, a estimar i a ser estimats, però no sempre sabem fer-ho de la millor manera. Sense anar més lluny, si mirem enrere, veiem que el matrimoni, allò que sovint hem considerat la màxima expressió del compromís amb l’amor, durant segles tenia poc a veure amb l’amor i molt més amb la possessió, amb les aliances entre famílies, amb la seguretat, amb l’economia o amb la supervivència. I això ens porta a preguntar-nos fins a quin punt, avui, les nostres relacions han canviat tant com pensem, perquè encara actualment, massa sovint, la parella es viu més com una forma de tenir que no pas com una forma d’estimar.Quan això passa, l’amor corre el risc de convertir-se en una forma subtil de consum, on l’altre esdevé algú que ha de satisfer les meves expectatives, els meus buits i les meves necessitats, però rarament ens aturem a preguntar-nos què passa amb les seves. Potser per això, cada vegada més persones es plantegen una pregunta incòmoda però necessària: fins a quin punt estem estimant conscientment o simplement repetim patrons que hem heretat sense qüestionar-los?El llenguatge de l’amor està ple de mites i de supòsits que sovint ens fan assumir que hi ha una manera correcta de relacionar-nos, i sortir d’aquests cànons no és fàcil perquè són estructures profundes que travessen la nostra manera de vincular-nos. Parlar d’amor és relativament senzill, però el repte real és portar-lo a la pràctica, baixar-lo a la realitat del dia a dia, a les converses incòmodes, als silencis i a la convivència.Perquè una cosa és la idea que tenim de l’amor i una altra, ben diferent, és què passa quan ens vinculem de veritat amb algú, quan apareixen les diferències, els ritmes, les necessitats, la diversitat de visions i les inevitables contradiccions. Estimar també és prendre decisions, posar límits i arribar a acords; té a veure amb com ens cuidem i amb com cuidem l’altre, i també amb com ens sostenim quan no és tan fàcil, quan no tot encaixa i quan la realitat no coincideix amb allò que esperàvem.És en aquest punt on l’amor deixa de ser un concepte abstracte i es converteix en una pràctica viva, on deixa de ser propietat per transformar-se en una travessa compartida, un camí ple d’interrogants en què, potser, la pregunta més important és si podem estimar realment algú si abans no hem après a estimar-nos a nosaltres mateixos.D’això i molt més en parlem en aquesta nova Eixida, plena de música, referències culturals i audiovisuals, mitologia i poesia, i amb una conversa interessantíssima que no us podeu perdre amb dues persones referents en la matèria. Ja està disponible a les plataformes habituals i al nostre web. Som la Mariona Rabasa i en Jordi Muñoz, i això és l’Eixida.

La pastisseria més antiga de Barcelona, fundada l’any 1825, es troba al carrer Nou de la Rambla, 32: la Pastisseria La Estrella. Gairebé dos segles d’història l’avalen.Es diu ràpid, però un cop hi entres es respira patrimoni de ciutat: un establiment que sembla haver quedat suspès en el temps i que et transporta a una altra època. Colors, textures i olors es combinen en un espai amb ànima, on cada detall explica una història.És una joia amagada, d’aquelles que no fan soroll però que deixen empremta.A la vitrina, els dolços —petits pecats— s’alineen temptadors, mentre tu dubtes sense saber quin triar.“Porta 200 anys amb aquest nom i mai no l’hem volgut canviar. La cuidem molt i se’n nota l’antiguitat”, ens explica l’Anna, la seva jove propietària. “Tenim croissants de molts tipus, i el braç de gitano és un clàssic que no pot faltar.”No et perdis aquesta píndola de #lacarinyetacuina.

Avui us parlarem d’un tema a priori molt senzill, però molt important: la hidratació.Perquè no, la set no sempre avisa… i moltes persones passen el dia lleugerament deshidratades sense saber-ho.De fet, quan tenim set, el cos ja va tard. I això pot afectar molt més del que pensem: cansament, mal de cap, dificultats per concentrar-nos, irritabilitat… fins i tot confondre-ho amb gana o estrès.Us deixo algunes pistes clares per saber si potser no esteu bevent prou aigua.👉 Us fa mal el cap a mitja tarda?👉 Us sentiu cansats tot i haver dormit bé?👉 La pell la noteu seca o els llavis tallats?👉 L’orina és fosca o hi aneu poques vegades?Són senyals petites, però molt habituals.I compte amb un error molt comú: cafè, refrescos o alcohol no hidraten. L’aigua continua sent la millor aliada del nostre cos.Què podem fer, doncs?No cal obsessionar-se, però sí crear hàbits senzills:•    Beure encara que no tinguem set•    Tenir sempre una ampolla a prop•    Beure petits glops al llarg del dia•    I recordar que amb calor, activitat física o malestar, necessitem més aiguaPerquè hidratar-se bé no és cap moda: és cuidar el cos cada dia.Des de la Clínica del Remei, us animem a escoltar el vostre cos…encara que la set, de vegades, no parli gaire fort.

Hola, soc l'Eduard de Vicente i us volia explicar que divendres que ve s'estrenarà l'última pel·lícula del director turcoalemany Fatih Akin.I, justament per aquest motiu, el dijous d'Imprescindibles dels cinemes Verdi recuperem la que tothom considera la seva millor obra: Contra la pared, del 2004.Aquesta pel·lícula narra la intensa i inesperada història d'amor, també molt desesperada, entre dos personatges al límit que han intentat suïcidar-se: un home de 40 anys, addicte a l'alcohol i les drogues, i una noia de 20 que vol casar-se per poder escapar així de la seva família musulmana.És un drama que et deixa gelat a la butaca des de la primera escena, et manté en tensió contínuament i també et commou.Està protagonitzada per Birol Ünel, un actor habitual del cineasta, i per Sibel Kekilli, una actriu que fins llavors només havia fet cinema per a adults i ni tan sols els seus pares ho sabien. Amb l'èxit de Contra la pared, el seu passat va sortir a la llum i els seus pares van renegar d'ella. Amb el temps, però, s'ha forjat una sòlida carrera i fins i tot va arribar a sortir a Joc de Trons, on interpretava l'amant de l'intrigant Tyrion Lannister..El film va triomfar al Festival de Berlín, als Premis Europeus i als Goya, entre altres guardons.La veurem dijous que ve i, com de costum, us presentaré la pel·lícula i us donaré les claus perquè la gaudiu encara més. Després tindrem un col·loqui i podrem prendre una copeta gràcies a la col·laboració de vinsinfinits.cat.Contra la pared, de Fatih AkinDijous, 30 d'abrilCinemes Verdi

La nova parada de les píndoles de LaCarinyetaCuina ens porta a Piropo Bistró (c/ Topazi, 18), un establiment que destaca pel seu encant, personalitat i una estètica molt cuidada, amb colors que evoquen el món del vi.Darrere del projecte hi ha en Marcel, un cuiner amb una àmplia trajectòria internacional que, després de recórrer mig món, ha tornat a casa per oferir una proposta gastronòmica amb identitat pròpia.La carta de Piropo Bistró aposta per la recuperació de plats que formen part de la memòria gastronòmica, convidant els comensals a redescobrir sabors tradicionals amb una mirada actual. Entre les propostes per compartir destaquen productes com la llonganissa o el paté, així com opcions per obrir boca que evoquen records de joventut, com els dàtils amb panxeta.Altres plats, com la croqueta de gambes, el vitello o els macarrons, completen una oferta que combina senzillesa i qualitat, amb elaboracions que connecten amb l’emoció i el record.Tal com explica el mateix Marcel: “Fem plats golosos, amables, divertits, canalles”. I afegeix: “Un dels plats que més m’agrada, i que és molt Piropo, és el còctel de gambes, que nosaltres preparem amb llagostins”.

L’Steve de Stranger Things torna, però aquesta vegada no lluita contra un demogorgon. A Turno de noche, és un fong el que posa en perill la gent. Però fins a quin punt podem parlar realment de perill?Sobretot a l’inici, aquesta amenaça genera tensió. La primera escena, en què en Robert s’enfronta al fong mortal, n’és un bon exemple. Els plans del director, Johnny Campbell, resulten força desagradables i poden incomodar alguns espectadors. A més, el fet que tots —excepte els protagonistes— sapiguem que la seva vida està en risc fa augmentar encara més la tensió. També hi contribueixen els passadissos del magatzem, molt ben escollits per crear aquesta sensació.Ara bé, aquesta idea de perill passa a un segon pla quan la pel·lícula aposta més per l’humor, un humor que no acaba de funcionar. Sobretot en els diàlegs entre en Travis i la Naomi, els protagonistes. Les persones afectades pel fong, que al principi impactaven, acaben convertides en simples zombis. En canvi, aquests zombis sí que acaben funcionant des d’un punt de vista més humorístic. I, com passa a l’última temporada de Stranger Things, els protagonistes arriben a riure en els moments més crítics.A mesura que avança la pel·lícula, el component més comercial es fa cada cop més evident. Les possibles trames que es plantegen al principi no s’arriben a desenvolupar, i el personatge d’en Robert no s’aprofundeix: es limita a dir frases clixé pròpies d’un heroi i a empunyar una pistola.Tampoc s’explica per què les autoritats decideixen no intervenir. La Naomi, que al principi semblava intel·ligent, acaba fent preguntes poc coherents. Tot això queda reforçat amb escenes d’acció amb trets i explosions molt típiques del cinema nord-americà més comercial, amb un ritme accelerat i pensat per a tots els públics.Tant si us fa por com si us fa riure, la pel·lícula aconsegueix entretenir durant tota la projecció.Podeu veure Turno de noche als cinemes a partir del 24 d’abril.

Hola, soc l’Eduard de Vicente i soc aquí per presentar-vos la pel·lícula que projectarem el proper dijous al cicle Dijous d’Imprescindibles.En el marc del BCN Film Fest dels Cinemes Verdi, recuperem un gran títol: Eyes Wide Shut (1999), l’última obra del mestre Stanley Kubrick.El film, protagonitzat per Tom Cruise i Nicole Kidman —que en aquell moment també eren parella a la vida real—, explora els dubtes i les tensions d’un matrimoni després que ella li confessi un secret inquietant.La pel·lícula va estar marcada per nombroses dificultats, derivades sobretot de l’extrem perfeccionisme de Kubrick, que va revisar minuciosament tots els aspectes tècnics —decorats, il·luminació, etc.— així com les interpretacions. Per fer-vos-en una idea, algunes escenes es van repetir més de cent vegades, fet que va allargar el rodatge durant més d’un any i mig.Una altra polèmica va sorgir quan el director va morir només quatre dies després d’entregar el muntatge final. Fins i tot circula una teoria conspirativa segons la qual la productora hauria retallat mitja hora de metratge, presumptament relacionada amb trames de poder i corrupció.La projecció serà a les 20.15 h a la sala B del Verdi Park.Com és habitual, faré una breu presentació prèvia amb algunes claus per gaudir millor de la pel·lícula, i després tindrem un col·loqui que es preveu, sens dubte, molt animat.

El Teatre Texas es consolida aquesta temporada com un dels espais més actius de Gràcia, amb dues propostes que no podrien ser més diferents, però que comparteixen una mateixa aposta: un teatre viu, actual i connectat amb el present.Des del 8 d’abril, el Texas acull Permagel, l’adaptació teatral de la novel·la d’Eva Baltasar. Dirigida per la multipremiada Victoria Szpunberg i protagonitzada per l’actriu revelació Maria Rodríguez Soto, la peça proposa un viatge introspectiu marcat per la contenció i la intensitat emocional. Amb una posada en escena minimalista, Permagel explora temes com la identitat, la solitud i el desarrelament, connectant amb el públic des d’un lloc profund i honest.És un teatre que no busca l’espectacle fàcil, sinó que aposta per la paraula, el silenci i la mirada. A l’altra cara de la moneda, el Texas també programa Jarana, una catarsi còmica amb Guillem Estadella, en cartell de l’11 d’abril al 4 de juliol. L’espectacle aposta per un humor directe, sense filtres i amb una gran connexió amb el públic. Amb un ritme àgil i un llenguatge contemporani, Harana trenca la quarta paret i es converteix, a cada funció, en una experiència compartida.Beu de l’stand-up, de la improvisació i de la realitat més immediata: una proposta pensada per fer riure, però també per alliberar tensions.

El districte de Gràcia es prepara per viure uns dies intensos d’activitat cultural amb motiu de la celebració dels 25 anys de l’Independent de Gràcia i la Diada de Sant Jordi.La festa d’aniversari del diari tindrà lloc dissabte 18 d’abril als Jardins de Manuel Torrente, amb una programació per a tots els públics durant tot el dia.Les activitats començaran a les 12 h amb propostes infantils i l’actuació de l’Escola de Música de Gràcia. Tot seguit hi haurà vermut musical amb Enric Bautista i Dani Granados. Al migdia se celebrarà un dinar popular —amb fideuada— amb reserva prèvia, i a la tarda la jornada continuarà amb bingo musical i concerts fins al vespre, incloent un tribut a Gato Pérez i sessions de DJ amb Jonny Punxo. També hi haurà barra a preus populars i una parada amb material del diari.Paral·lelament, el barri s’endinsa en la programació de la Diada de Sant Jordi, que arrenca el 16 d’abril amb els Diàlegs de Sant Jordi de Biblioteques de Barcelona. Aquest dia, la Biblioteca Jaume Fuster acollirà una conversa entre Lucía Soya i Sandro Veronesi, moderada per Carlota Rubio, al voltant de dues obres sobre la joventut i la construcció de la identitat.Entre el 16 i el 24 d’abril se celebrarà també el BCN Film Fest mb més de 90 projeccions i presència de figures destacades del cinema.A més, el divendres 17 d’abril La Violeta de Gràcia acollirà la sessió de radioteatre Maria Stuart en directe  , i del 22 d’abril fins a finals de maig el Centre Cívic El Coll – La Bruguera presentarà l’exposició Brief fotogràfic i poètic (inauguració: dimecres 22 d’abril a les 18.30h).El 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, els carrers de Gràcia s’ompliran de parades de llibres i roses, especialment a Gran de Gràcia i a la plaça de la Vila, amb activitats culturals i l'emissió a Ràdio Gràcia de l'esmorzar- trobada d'autores a El Centre de Gràcia. També es tornarà a celebrar el Sant Jordi Solidari de La Violeta, on es podrà obtenir una rosa a canvi de productes per al rebost solidari.

El 15 d’abril, a les 22.00 h, el Soda Acústic (carrer Guilleries, 6) acull Gipsy NUR Project en format trio, amb Núria Jaouen, Pep Casadó i Oriol Barberà, en un concert de swing i jazz manouche.Interpretaran destacats temes de la cançó francesa, com La vie en rose d’Édith Piaf, així com peces de Charles Trenet i Georges Brassens —moltes dels anys 50—, combinades amb algunes propostes més actuals. També presentaran composicions del seu primer disc, Rencontres.Gipsy Nur Project 📅 15 d’abril🕘 21.30 h📍 Soda AcústicEntradeshttps://entradium.com/events/gipsy-nur-project-al-soda

Amb tots vosaltres, la píndoles de la Carinyeta Cuina.Propera parada: La Freiduría de Pauli. Un local petit però amb molta personalitat, a Sarrià–Sant Gervasi. Bon producte, cuina senzilla, sense artificis, i el mar servit directament al plat.Demaneu el que demaneu, encertareu. Tapes que obren la gana, racions generoses que entren pels ulls, plats de costa ben resolts i suggeriments que et faran dubtar… o millor dit, que et faran dir: “va, aquest també el vull tastar”.I si teniu qualsevol dubte, deixeu-vos guiar per la Filipa: propietària, cuinera i gran amfitriona. D’aquelles que porten el timó amb mà ferma però amb bon rotllo i molta gràcia. Ja ho diu la dita —i aquí es compleix al 100%—: qui té botiga, que la porti.I si sou de marisc, encara millor: us portaran el que vulgueu per encàrrec. Una opció excel·lent per gaudir del mar sense sortir de la ciutat… i, a més, amb terrassa, que sempre suma.

Avui us portem una mestra del conte: l’autora basca Eider Rodriguez, a qui molts vam descobrir amb Un cor massa gran.L'Eider escriu en euskera, i Tot era el mateix forat és el segon recull que ens arriba traduït: al català per Pau Joan Hernández, a Editorial Periscopi, i al castellà per Ander Izagirre, a Random House.Sovint s’ha comparat Eider Rodriguez amb l’autora canadenca Alice Munro per la seva capacitat de construir una densitat vital i psicològica extraordinàries en allò que no es diu explícitament: la part invisible dels relats, allò que queda latent i que el lector intueix sota una quotidianitat aparentment convencional.En els contes de Rodriguez, cal estar preparat per a la cruesa. Aquesta dimensió amagada emergeix sovint de manera freda i colpidora. I, alhora, són històries profundament humanes, on la distància i l’estranyament acaben acostant-nos a uns personatges que, en el fons, semblen voler-nos lluny.A Tot era el mateix forat hi podem percebre potser un punt menys d’acidesa i duresa que a Un cor massa gran, sense que això faci minvar la tensió ni la inquietud que travessen cadascun dels relats.Un altre tret clau de la seva literatura és el dinamisme narratiu: mai no tenim la sensació de girar en cercles. L’autora introdueix girs, detalls del passat o petites revelacions —sovint subtils— que transformen la lectura. No cal que siguin espectaculars per ser significatives: mantenen el lector en alerta i l’obliguen a reinterpretar constantment el que està passant.En definitiva, una veu imprescindible del conte contemporani europeu.

Sóc l’Eduard de Vicente i volia comentar-vos que dijous vinent s’inaugura el Barcelona Film Fest, una oportunitat per descobrir un munt de pel·lícules molt atractives. La majoria s’estrenaran en els pròxims mesos, i també serà una bona ocasió per recuperar algunes joies del setè art.Moltes d’aquestes pel·lícules seran presentades per artistes com l’alemany Fatih Akin, el nord-americà Willem Dafoe, la directora àrab Haifaa al-Mansour, els realitzadors francesos Rémy Besançon i Jean-Paul Salomé, i els espanyols Emma Suárez, Lolita, David Summers, María Valverde i Ossi Sánchez. També hi participaran catalans com Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Carlos Cuevas, Àlex Brendemühl o Carlo Padial.A més, amb motiu del centenari dels cinemes Verdi, es tornaran a projectar els dijous d'Imprescindibles alguns dels films més importants que han passat per les seves sales.L’oferta comença precisament dijous 16, amb l’homenatge al Premi d’Honor del certamen, que s’atorgarà al director de cinema José Luis Garci. Per celebrar-ho, es projectarà una de les seves millors pel·lícules, El crack.Es tracta d’un homenatge al clàssic cinema negre nord-americà, en què Alfredo Landa interpreta un detectiu contractat per buscar una noia que ha fugit de casa, però que acaba descobrint que el cas és molt més complicat del que sembla.Serà a les 18.50 h. a la sala 4 dels Cinemes Verdi.

Avui us portem Peixos, la cinquena novel·la d’una autora que no necessita gaire presentació: Eva Baltasar, autora de Permagel, l’adaptació teatral de la qual, per cert, és actualment en cartell als Texas, i també de Boulder, i l’única novel·la escrita en català que ha estat finalista del Booker Internacional.Les històries d’Eva Baltasar es caracteritzen per la seva intensitat i extremisme amb personatges solitaris, sempre a prop de l’aïllament, però alhora lúcids i dotats d’una determinació que inquieta.Peixos no n’és cap excepció. És la història d’una escriptora que recorre el país participant en clubs de lectura i que, un dia, es topa amb la Victòria, una dona que ven paperines de peix fregit i de qui la narradora pensa: “És ella”.A partir d’aquí, ens endinsem en una història d'amor monstruosa, tal com l’ha definida la mateixa autora. A Peixos, el lector s’hi troba amb el perill a frec de pell, però també amb l’erotisme i la sensualitat; amb el trànsit per espais, situacions i emocions familiars, viscuts, però, amb aquella sensació d’estranyesa i novetat que caracteritza la prosa de Baltasar. Una escriptura que beu tant de la poesia com de la voluntat d’esprémer la llengua i de la convicció d’aprofitar cada frase, cada paraula.

Comencem l’abril amb una agenda musical de primer nivell a Barcelona.El dimecres 1 d’abril, a les 20:30 h, el Jamboree rep Sasha Berliner Group dins del cicle MasiMas: una nit de jazz creatiu, improvisació i virtuosisme amb una de les figures emergents de la vibràfon.El dijous 2 d’abril, a les 20 h, La Nau presenta Roko Banana amb el seus ritmes frescos i enèrgics, ideals per gaudir de la música de proximitat en un ambient festiu.El divendres 3 d’abril hi ha doble cita: a les 21 h, a la sala Heliogàbal, En Rick presenta el seu nou àlbum Sapastre, ple d’humor i cançons ballables; i a les 21:30 h, Omar S. actua a La Paloma amb una sessió d’electrònica hipnòtica.El dissabte 4 d’abril, a les 21 h, Paral·lel 62 acull King Baba amb Takussanu Abarka Vol. 2, un directe potent que celebra la cultura urbana senegalesa.El diumenge 5 d’abril, a les 21 h, la sala Razzmatazz s’omple de hip-hop amb Mobb Deep, el llegendari duo de Nova York.El dilluns 6 d’abril, a les 21 h, Paral·lel 62 presenta el Salsa Fest 2026 amb Roberto Blades, César Vega i Ray Sepúlveda: una nit imprescindible per als amants del ball i la música llatina.El dimecres 8 d’abril, a les 21 h, el Palau Sant Jordi vibra amb Tame Impala i els seus paisatges sonors psicodèlics.El dijous 9 d’abril destaca per partida doble: al Palau de la Música, ANOHNI presenta el seu nou projecte Wilderness, un espectacle emotiu i intens.També dijous 9 d'abril, a les 21.00 h, l'Heliogàbal l'acull Bankrobber dins del cicle Segells residents, una nit de guitarrers punyents i energia punk amb una banda consolidada a l'escena local com ara Les Cruet i Chaqueta de chándal.El divendres 10 d’abril, La Paloma acull Nightmares on Wax amb una sessió d’electrònica relaxada i envoltant. Finalment, el dissabte 11 d’abril, a l'Heliogàbal Lisasinson presenta el seu nou àlbum amb una proposta de pop electrònic fresca i actual.

Avui us portem Bèsties en el foc, de Joan Roura, publicat per La Magrana. Roura és també llibreter a la llibreria La irreductible de Lleida.Bèsties en el foc és una novel·la ambientada a un poble de Lleida, durant la primera meitat del segle XX. La història abraça diferents períodes, tots ells tràgicament lligats pels efectes de les guerres i la violència.El protagonista és en Mateu, un jove orfe turmentat per la idea que el seu pare va ser assassinat. Coneixerem els fets a través d’una trama que dona veu a tres personatges: el Mateu, el Ramon i la Carme.És una història que es descabdella a poc a poc i que sap subratllar la incidència dels traumes del passat en el present. Hi trobem foscor, follia i una certa sensació de maledicció, però Joan Roura també sap obrir escletxes de llum, recordant-nos que la vida sempre es fa lloc entre la mort i la tragèdia.Hi ha la llum de l’amor, de l’estima pels llibres, dels paisatges… i encara més. Perquè a Bèsties en el foc, Joan Roura s’hi juga molt. Som davant d’un artefacte literari que no deixa indiferent, amb una prosa rica i molt treballada, on la forma s’incardina amb el fons.Així, a la primera part del llibre, la veu d’en Mateu ens arriba sense punts ni majúscules, transportant-nos a la ment atribolada d’aquest jove, lligat a un passat que no li pertany, però que el condemna.Dioni PortaLlibreria Obaga — La pila de llibres

Soc l’Eduard de Vicente i us presento la propera sessió del cicle Imprescindibles dels Cinemes Verdi, que reprendrem el dijous 9 d’abril després de l’aturada de Setmana Santa.En aquesta ocasió, recuperarem en pantalla gran un clàssic inoblidable del cinema musical: Cantant sota la pluja, coincidint amb el 75è aniversari de l’inici del seu rodatge. La pel·lícula, dirigida per Stanley Donen i Gene Kelly, està protagonitzada pel mateix Kelly, juntament amb Debbie Reynolds i Donald O’Connor.Es tracta d’una de les grans comèdies musicals de la història del cinema, que retrata amb molt d’humor i glamur el pas del cinema mut al sonor durant els anys trenta.Durant la presentació, compartiré també algunes anècdotes del rodatge, com ara que Gene Kelly va filmar la famosa escena sota la pluja amb febre alta i en una sola presa, o que Debbie Reynolds, que només tenia 19 anys i no havia ballat mai professionalment, va considerar aquesta pel·lícula un dels reptes més exigents de la seva vida.La sessió tindrà lloc a les 20.30 h a la sala 1 dels Cinemes Verdi, amb el preu habitual de 4,90 €.

Christian Dior, Givenchy, Gucci, Yves Saint Laurent… Si sou d’aquells que, com jo, sentiu un cert rebuig en veure les botigues del Passeig de Gràcia amb Kingdom of Dreams, no us preocupeu.Divendres 20 de març es van estrenar els dos primers capítols de la docu-sèrie dirigida per Nick Green i Camila Hall al festival Moritz Feed Doc.Només amb aquests dos primers capítols ja es veu com el poder pot fer perdre la humilitat i la creativitat que un tenia al principi. I si parlem de poder, parlem, esclar, d’homes.Tot això està embolcallat amb una música i una estètica inconfusibles.Quan un accessori es popularitza, quan una col·lecció és reconeguda o una passarel·la triomfa, gairebé mai sabem per què. Per exemple, per què una bossa de mà i no unes sabates? No ho sabem.Els més amants de la moda riureu amb la presència de figures com John Galliano o Bernard Arnault; els que no coneixeu tant aquest món gaudireu dels vestits i accessoris sofisticats.El cert és que tots aprendrem alguna cosa nova sobre moda amb Kingdom of Dreams, un univers que, encara que ens quedi lluny, val la pena veure a pantalla gran.

Sóc la Dra. Checa, de la Clínica del Remei, i avui volem conscienciar sobre els tumors la incidència dels quals es pot reduir amb uns hàbits de vida saludables, i que també es poden detectar de manera precoç.Per això, recomanem realitzar estudis de cribratge (estudi d'screening), amb l’objectiu d’identificar possibles tumors en fases inicials. Una prova senzilla és l’anàlisi de sang oculta en femta.En cas que aquesta prova sigui positiva i es detecti presència de sang, es recomanarà continuar l’estudi amb una colonoscòpia. A més, es farà la derivació als especialistes de digestiu, que indicaran les pautes de seguiment i tractament més adequades.Treballem junts per aconseguir que el càncer sigui una malaltia cada vegada més curable.

Obrim l’agenda musical de Radio Gràcia: concerts, sessions i propostes per omplir els pròxims dies de bona músicaSílvia Pérez Cruz presenta al Liceu un concert d’una bellesa colpidora, dins del festival Guitart Barcelona. La seva veu, que transita amb naturalitat entre el flamenc, el jazz i la cançó popular, ofereix una experiència emocional única.Magalí Sare arriba a La Paloma amb un directe delicat i ple de matisos: veu, experimentació vocal i sensibilitat contemporània en un concert que convida a l’escolta atenta.Suzanne Vega actua també a La Paloma amb un repertori que ja forma part de la història del pop: cançons íntimes, lletres narratives i una presència escènica elegant. Una oportunitat irrepetible de veure una icona en un format proper.La Telecogresca torna amb una gran celebració col·lectiva de l’escena catalana: diversitat d’estils, himnes generacionals i esperit festiu en una cita imprescindible del calendari musical.

La primera és per als amants del teatre: Panaroles, una comèdia distòpica sobre la supervivència urbana al Teatreneu. Ja fa unes quantes setmanes que és a la cartellera, però si encara no l’heu vista, afanyeu-vos: s’acaba el 24 d’abril.L’obra ens situa en una Barcelona distòpica, ara anomenada Meta Barna, on la ciutat s’ha venut als turistes i a les empreses. En aquest context, coneixem els dos últims barcelonins que resisteixen. En Lluís i l’Òscar comparteixen pis i, de sobte, els apugen el lloguer. Així comença una batalla contra el propietari per aconseguir unes condicions de vida dignes.Es tracta d’un espectacle que retrata una realitat molt propera als nostres barris: una Barcelona que expulsa els seus habitants i obliga veïns i veïnes a marxar. Una obra crítica, però també divertida i, sobretot, molt actual.La podreu gaudir els divendres a les 19:30 h fins al 24 d’abril al Teatreneu.Com que s’apropa Setmana Santa, també us proposem idees per gaudir de les vacances. Si us quedeu a Barcelona, no patiu: tenim opcions per a vosaltres.El dissabte 28, a les 11:30 h, el Mercat de Lesseps organitza una activitat per als més petits: una caça d’ous de Pasqua i un taller per crear bossetes per endur-se’ls a casa. Per participar-hi, només cal presentar un tiquet de compra del mercat d’un mínim de 10 € i ja podreu començar a buscar i rebuscar ous de Pasqua!D’altra banda, fins al 9 d’abril podreu visitar al Parc Güell una exposició d’ous de Pasqua inspirats en Gaudí. Es tracta de 10 ous elaborats pel Gremi de Pastissers de Barcelona que, amb motiu dels 100 anys de l’obertura del parc, s’hi exposen. A més, podreu votar l’ou que més us agradi: el guanyador es conservarà al Museu de la Xocolata, mentre que la resta es trencaran i els gaudiran els infants de les escoles del voltant.I si teniu petits i voleu passar una estona amb ells durant les vacances, aquests són alguns dels patis oberts a Gràcia: el pati de l’escola La Farigola estarà obert cada dia de 16:00 a 19:00 h, i el de l’escola Rius i Taulet, d’11:00 a 14:00 h.

Nova píndola de la carinyeta cuina que ens deixa a la parada del restaurant Las Fernández.Aquí, la tradició del Bierzo es barreja amb una imaginació desbordant i sense complexos. El local manté aquell esperit canalla que tant ens atrapa, amb una energia viva que es nota només entrar. Fa més de vint anys que aixequen la persiana al Raval, i això no és casualitat: és constància, caràcter i molta passió per la feina ben feta.Las Fernández neix de tres germanes del Bierzo —la Bea, la Berta i la Bibi— que van decidir portar un tros de casa seva a Barcelona. I ho van fer amb orgull, sense filtres, cuinant el que són. Amb el temps, l’equip ha crescut, però l’essència continua intacta: cuina sincera, producte estimat i una manera de fer que et fa sentir com a casa des del primer moment.Fan país amb producte del Bierzo, de veritat. Aquí la matèria primera mana, i es nota en cada mos. La carta no és només una llista de plats: te l’expliquen, te la viuen, plat a plat, tall a tall, i tu només pots pensar en una cosa —menjar-t’ho tot. I sí, tot. Sense excuses.Una festa de sabors que va del tablao a la moqueca —sorprenent i celebrada fins i tot per brasilers—, passant pel botillo, potent i reconfortant, la cecina plena de caràcter, o unes patatuques que desapareixen soles. Cuina que reconforta, que sorprèn i que enganxa.I encara hi ha més: petits detalls que sumen, com poder venir amb la teva mascota i sentir-te igual de benvingut. Perquè aquí no només es menja bé —aquí es viu bé.Las Fernández és cuina, és ànima i és festa. Un lloc d’aquells que no només recomanes, sinó que hi tornes.Salut i forquilla.